La jutgessa de l'Audiència Nacional María Tardón ha requerit al Consell de Ministres que desclassifiqui, amb caràcter urgent i en un termini no superior a quinze dies, documentació reservada del Centre Nacional d'Intel·ligència i de les Forces Armades vinculada a l'entrada massiva i irregular d'immigrants procedents del Marroc que va tenir lloc a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol. La magistrada qualifica aquesta documentació d'«imprescindible» per a l'avenç de la investigació judicial.

L'acte de la magistrada persegueix respondre tres preguntes concretes: quines autoritats de l'Estat tenien coneixement dels moviments migratoris que s'estaven preparant a l'altra banda de la frontera, amb quanta antelació van rebre aquests avisos i quines decisions van adoptar —o van deixar d'adoptar— davant les alertes que els van arribar. La resolució apunta també a les comunicacions que van poder mantenir-se entre els serveis d'intel·ligència espanyols i els seus homòlegs marroquins en les hores i dies previs a la crisi.

Una entrada que la jutgessa qualifica de presumptament delictiva

La jutgessa Tardón instrueix una causa en la qual l'entrada massiva a Ceuta s'investiga com un possible fet de naturalesa delictiva, no com un mer episodi de gestió migratòria. Sota aquest enfocament, la desclassificació dels informes del CNI no és una petició accessòria, sinó el nucli de la investigació: si els organismes d'intel·ligència van alertar amb prou antelació i el Govern no va actuar en conseqüència, la responsabilitat institucional adquiriria una dimensió radicalment diferent.

El termini de quinze dies que fixa la magistrada és peremptori i obliga l'Executiu a pronunciar-se abans que acabi el novembre. El Govern pot oposar raons de seguretat nacional per mantenir total o parcialment la reserva d'aquests documents, però la negativa o el silenci tindria conseqüències processals directes en una causa que ja instrueix l'Audiència Nacional.

La petició de desclassificació es produeix en un moment polític d'especial sensibilitat: Espanya es troba en plena precampanya de les eleccions generals del 29 de novembre, i qualsevol revelació sobre l'abast real de les alertes prèvies a la crisi de Ceuta podria impactar de ple en el debat sobre la política migratòria i la gestió de l'Executiu en aquell episodi.