La Guàrdia Civil compta avui a Catalunya amb només 34 quarters operatius, enfront dels 66 que tenia el 2018, primer any de Fernando Grande-Marlaska al capdavant del Ministeri de l'Interior. La dada, extreta del llistat oficial de dependències de la mateixa Benemérita, evidencia que gairebé la meitat de les instal·lacions han desaparegut en menys de vuit anys. El desglossament per províncies ofereix 12 quarters a Barcelona, 11 a Tarragona, sis a Girona i cinc a Lleida.

Malgrat les xifres, el Govern defensa que els canvis responen a una «reorganització d'unitats» a escala nacional per ajustar els recursos a les «necessitats reals del servei». Aquesta lectura xoca frontalment amb les dades que el mateix Ministeri va reconèixer a l'abril: de les més de 4.000 places assignades al territori català, 1.157 romanen vacants, la qual cosa suposa un 28% del total. Tarragona acumula la pitjor part, amb una taxa de vacants que frega el 40%.

Unitats especialitzades dissoltes i 48 llocs sense cobrir en l'operatiu forestal

L'impacte no es limita als quarters de línia. A la Comandància de Tarragona s'ha suprimit el Grup d'Especialistes en Desactivació d'Artefactes Explosius (Gedex), deixant el territori sense una capacitat de resposta que es considera crítica en matèria de seguretat. Els agents afectats s'han vist obligats a triar entre canviar d'especialitat o sol·licitar un trasllat de destí. Una lògica similar ha operat amb les patrulles del Seprona, dissoltes en almenys quatre localitats catalanes, fet que l'associació AUGC ha portat als tribunals, amb un procediment judicial encara pendent de resolució. A la localitat gironina de l'Estartit, la supressió del Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) ha representat per si sola la pèrdua d'aproximadament un terç de la plantilla en aquella demarcació.

En l'àmbit de la lluita contra incendis forestals, la situació és igualment compromesa: la Benemérita opera a Catalunya amb la meitat de la plantilla prevista i acumula 48 llocs vacants, en un context que els mateixos comandaments qualifiquen d'«extrema vulnerabilitat». Des del Cos s'assenyala directament el bloqueig d'Interior com a causa del deteriorament, i representants comarcals adverteixen que els tancaments reflecteixen «un absolut desconeixement de la realitat del camp».

Municipis de Junts i ERC, contra el seu propi partit: la moció de la Cerdanya

El malestar ha transcendit l'esfera interna del Cos. Els 17 ajuntaments que integren el Consell de la Cerdanya van aprovar una moció conjunta per oposar-se a la retirada d'efectius de la zona. El que crida l'atenció de l'acord és que deu d'aquests consistoris estan governats per Junts, en oberta contradicció amb la postura mantinguda per la direcció del partit a Barcelona i a Madrid. Dos representants d'ERC en altres tants municipis també es van sumar a la iniciativa, alineant-se amb els alcaldes conservadors en defensa d'un servei que les seves pròpies formacions han recolzat o tolerat desmantellar des de l'òrbita autonòmica i estatal.

A l'oposició, els mateixos socialistes van reconèixer en la seva etapa fora del Govern que la situació provocava que molts agents rebutgessin destins a Catalunya. «Hi ha quarters amb una sola persona», van arribar a afirmar diputats del PSOE, una declaració que contrasta amb la defensa que ara fa l'Executiu de les seves decisions en la matèria. La caiguda de sol·licituds entre nous aspirants a cobrir places a la comunitat ha arribat a acostar-se al 90% en algunes convocatòries, segons les dades manejades per les associacions del Cos.