Els centres de protecció de Melilla acullen actualment 330 menors-inmigrantes" class="ia-tag-link">menors immigrants, una xifra que quadruplica la capacitat màxima establerta en la declaració de contingència migratòria, fixada en 84 places. Davant aquesta situació, l'Executiu de la ciutat autònoma ha reclamat formalment al Govern central que activi els procediments de repatriació al Marroc, el mateix mecanisme que, segons denuncia, ja s'aplica a Ceuta però que se'ls nega a ells.

El vicepresident tercer del Govern de Melilla, Daniel Ventura, i la consellera de Polítiques Socials, Randa Mohamed, van comparèixer aquest dijous en roda de premsa per fer públic el seu malestar després d'una reunió tècnica sobre menors en la qual la delegada del Govern, Sabrina Moh, va rebutjar aplicar els expedients de repatriació. Ventura va ser directe: la delegada «no té cap interès» en aquesta via i, en canvi, pressiona perquè Melilla acceleri el trasllat d'aquests menors a la resta d'Espanya, una solució que l'Executiu local rebutja per considerar que agreuja l'efecte crida.

Un acord del 2007 amb el Marroc que el Govern central no aplica

La reclamació de Melilla no parteix de res. Espanya i el Marroc mantenen des del 2007 un acord bilateral que contempla expressament el retorn de menors, ja sigui per la via de la reunificació familiar o sota tutela de l'Estat marroquí. El Marroc, a més, va ratificar la Convenció dels Drets de l'Infant el 1990 i va ser reelegit membre del Comitè d'aquest mateix organisme de l'ONU per al període 2023-2027. Ventura va subratllar que Rabat compta, per tant, amb un representant designat com a garant de la protecció de la infància.

El vicepresident va anar més lluny en assenyalar que el mateix Marroc ha sol·licitat el retorn d'aquests menors i ha arribat a afirmar que Espanya els reté. Des de Melilla, la lectura és que tots els instruments jurídics i diplomàtics estan disponibles; el que falta, segons Ventura, és «voluntat política» per part de l'Executiu de Pedro Sánchez.

La delegada del Govern al·lega que Melilla «no és Ceuta», però l'argument no convenç

En la reunió tècnica, la delegada Sabrina Moh hauria argumentat que la situació de Melilla «no té res a veure» amb la de Ceuta. Ventura coincideix en el diagnòstic, tot i que amb una lectura radicalment oposada: a Melilla no es va viure una entrada massiva comparable a la d'agost del 2021 a Ceuta, quan van arribar prop de 8.000 persones en poques hores, de manera que l'escala del problema és fins i tot més manejable. «Aquí no van tenir possibilitat d'entrar 80.000», va ironitzar el vicepresident, qüestionant així la consistència de l'argument governamental.

L'alternativa que planteja el Govern central —distribuir els menors entre comunitats autònomes— tampoc no es presenta com una solució realista. El mateix Ventura va reconèixer que les comunitats «no volen sentir parlar d'això», cosa que deixa l'Executiu melillenc encaixonat entre una administració central que bloqueja les repatriacions i unes autonomies que rebutgen assumir més menors.

Davant aquesta situació, el Govern de Melilla defensa que l'interès superior del menor es garanteix millor mitjançant el seu retorn al nucli familiar que a través del seu internament indefinit en un centre o el seu trasllat a una institució d'acollida en una altra comunitat. «Separar-los de la seva família per acabar en un centre o ser criats per unes institucions no és el millor model», va sostenir Ventura, que va recordar els greus incidents registrats a la ciutat autònoma els dies 30 i 31 de juliol com a mostra que la situació exigeix respostes concretes i urgents.