Salvador Illa En prendre possessió del càrrec a la Generalitat, va prometre que el seu mandat es caracteritzaria per la normalitat institucional i per la prioritat a l'administració pública. El lema era clar: unir i servir, distanciar-se del torb de la independència i demostrar que Catalunya Podria tenir un govern centrat en els serveis i en l'administració quotidiana. A mig mandat, aquesta avaluació inicial es demostra difícil de mantenir.

El Govern Ha afrontat una crisi rere l'altra i ja ha vist la sortida d'un ministre regional i de tres secretaris generals – un èxode massiu de funcionaris que, en tan poc temps, és difícil atribuir únicament a l'atzar o a decisions personals no relacionades amb la dinàmica interna de l'executiu.

Una estabilitat que encara no s'ha consolidat

L'avantatge comparatiu que ofereix el Comissió de Serveis Públics en contraposició als governs de l'ERC i Junts Va ser, precisament, la promesa d'una administració que funcionés sense problemes, lliure de la pressió de l'agenda independentista i sense les friccions inherents a les coalicions fràgils. Aquesta promesa d'estabilitat s'ha convertit en el taló d'Aquil·les del president: les expectatives creades fan que cada dimissió i cada cas de fricció interna adquireixin una importància simbòlica més gran de la que tindrien en un altre govern.

La dimissió del ministre regional i les tres dimissions dels càrrecs de secretari general assenyalen dificultats en la gestió interna de l'equip, més enllà de qualsevol disputa ideològica visible. Quan els problemes s'acumulen dins la jerarquia tècnica i política —els secretaris generals són figures clau en el funcionament diari de cada departament— la maquinària del Govern se'n ressent, per molt que el Palau insisteixi que cada marxa es deu a circumstàncies individuals.

El moviment independentista està en suspens; els problemes de gestió continuen.

Hi ha un factor que sí que juga a favor d'Illa: el moviment independentista no ha recuperat impuls. El panorama polític català no està presenciant cap revifada del 'procés', la qual cosa elimina l'amenaça principal a què s'enfrontava el PSC quan va arribar al poder. No obstant això, aquesta calma en el front identitari contrasta amb la turbulència interna dins l'executiu, la qual cosa revela que els reptes del govern regional no són ideològics, sinó d'una altra naturalesa: la cohesió de l'equip, el lideratge departamental i la capacitat de retenir el talent en llocs de responsabilitat.

Per a un govern que ha fet de l'eficiència administrativa la seva reivindicació central de legitimitat, la sèrie de dimissions de càrrecs clau és una qüestió de credibilitat que va més enllà de la simple anècdota. La bona governança no pot ser el distintiu d'un executiu que, alhora, és incapaç d'estabilitzar la seva pròpia estructura organitzativa.