La investigació de l'accident-de-tren" class="ia-tag-link">accident de tren d'Urda (Toledo) ha obert una nova línia d'indagació centrada en els treballs tècnics que s'efectuaven a la infraestructura ferroviària durant les setmanes prèvies al sinistre. Segons han apuntat fonts properes a la investigació, els simulacres nocturns realitzats per a la implantació del sistema europeu de control ferroviari ERTMS podrien haver contribuït a agreujar les fallades del sistema LZB, el mecanisme de seguretat que havia d'estar operatiu en aquest tram de la línia d'alta velocitat.

L'ERTMS és l'estàndard europeu cridat a substituir els sistemes de control nacionals, entre ells el LZB alemany que opera en diversos corredors de la xarxa espanyola d'alta velocitat. La coexistència de tots dos sistemes durant el període de transició i les proves necessàries per a la posada en marxa del nou generen escenaris tècnics complexos que, pel que sembla, centren ara bona part de l'atenció dels perits.

La velocitat del comboi i l'estat del sistema de control, claus del sinistre

Un primer informe pericial, recollit per diversos mitjans de comunicació, situa la velocitat del tren en el moment de l'accident entre els 160 i els 200 quilòmetres per hora, una forquilla que els investigadors creuen amb els registres del sistema de senyalització per determinar si el LZB va funcionar amb normalitat, si ho va fer de forma defectuosa o si directament no estava actiu en l'instant crític. La resposta a aquesta pregunta és determinant per establir si l'origen de l'accident va ser un error humà, una fallada tècnica o una combinació de tots dos factors.

El LZB és un sistema de control automàtic que, en condicions normals, limita la velocitat del tren i intervé de forma autònoma si el maquinista supera els paràmetres establerts. Que un comboi circulés per sobre dels límits permesos sense que el sistema actués és la pregunta que vertebra la investigació judicial en curs. La hipòtesi que les proves de l'ERTMS haguessin pogut interferir o degradar temporalment el funcionament del LZB afegeix una dimensió tècnica i, eventualment, de responsabilitat institucional que les autoritats hauran d'esclarir.

L'accident d'Urda va provocar víctimes mortals i ferits, i va desencadenar un intens debat sobre l'estat real de la infraestructura ferroviària espanyola i els terminis de modernització dels seus sistemes de seguretat. La gestió d'Adif i la supervisió exercida pel Ministeri de Transports han quedat al centre d'aquest debat, amb preguntes sense resposta sobre qui va autoritzar els treballs nocturns, en quines condicions es van realitzar i si es va garantir en tot moment la seguretat dels trens en circulació durant aquest període de proves.