El ministre de Transports, Óscar Puente, va comparèixer aquest dimecres davant dels mitjans de comunicació des del centre de control d'Adif a Atocha per donar la seva versió de la tragèdia ferroviària que ha costat la vida a 64 persones a la província de Toledo, i va deixar clar des del primer moment que no té intenció de dimitir. «En aquest moment estic pensant a esclarir el que ha passat, no estic pensant en mi», va afirmar el ministre socialista.

Segons el relat que va oferir Puente, la seqüència de fets va començar cap a les 8.30 hores, quan el sistema de seguretat LZB —que supervisa i regula la circulació de trens en alta velocitat— va patir una fallada informàtica en un tram de 63 quilòmetres. Aquesta fallada va provocar la detenció automàtica de tots els trens en aquell corredor, tal com preveuen els protocols de seguretat, i va traslladar el control de la circulació al Centre d'Operacions d'Atocha.

Vint-i-cinc quilòmetres a fins a 200 km/h amb el LZB caigut i un tren aturat

A les 8.36 hores, des d'aquest centre es va ordenar al tren de Renfe —el que posteriorment col·lisionaria amb el comboi d'Iryo— que reprengués la marxa amb normalitat. Puente va subratllar que aquell tren «havia d'aturar-se obligatòriament» segons la documentació operativa vigent, i que l'autorització per reprendre la marxa es va donar sense que el sistema LZB hagués estat restablert i amb un senyal vermell visible a l'entrada de l'estació de Hurta. El protocol exigia, en tot cas, circular a un màxim de 40 km/h per permetre al maquinista aturar la composició davant de qualsevol obstacle a la via. Res d'això es va complir.

Durant els disset minuts següents, el tren de Renfe va recórrer 25 quilòmetres assolint velocitats de fins a 200 km/h, mentre el comboi d'Iryo romania aturat a la via. L'impacte va ser inevitable. El ministre va reconèixer que el centre de control va tenir «temps més que suficient per constatar l'error» abans de la col·lisió i que, tot i així, no va actuar per corregir-lo.

Puente assenyala «una persona» i després matisa que no atribueix responsabilitats

Al llarg de la roda de premsa, Puente va oscil·lar entre la precisió tècnica i la cautela jurídica. En un primer moment, va parlar de «decisions inexplicables» preses per «una persona» del centre de control —en referència explícita a l'operari que va autoritzar la represa—, però, davant les preguntes dels periodistes, es va desdir parcialment: «No he atribuït responsabilitats a ningú; he narrat fets constatables objectivament». La distinció, en tot cas, resulta com a mínim discutible, atès que el seu propi relat dibuixava una cadena d'errors operatius amb un responsable concret a l'origen.

El ministre també va confirmar que ni ell ni la resta de la cadena de comandament han parlat amb el maquinista del tren implicat, al·legant que la gravetat de l'assumpte i les possibles responsabilitats penals aconsellen deixar actuar la investigació. «Aquesta persona ara està sotmesa al que la investigació determini», va assenyalar Puente, tot i que la seqüència que ell mateix va descriure apunta clarament cap a les decisions del centre de control d'Atocha més que cap a l'actuació del maquinista.

La pregunta sobre la dimissió va planejar durant tota la compareixença. L'accident de Toledo és el més greu del ferrocarril espanyol en anys i es produeix sota la tutela del ministeri que dirigeix Puente i d'Adif, el gestor públic de la infraestructura ferroviària dependent d'aquest departament. Vox i el PP van reclamar explicacions i van exigir que el ministre assumeixi responsabilitats polítiques per la fallada d'un organisme sota la seva supervisió. Puente va rebutjar aquesta via i va optar per centrar el focus en els errors operatius del centre de control.