El Partido Popular i Vox van tancar aquest dilluns un acord de coordinació electoral per a la Cambra Alta de cara a les eleccions-generales" class="ia-tag-link">eleccions generals del 29 de novembre. El pacte contempla retirades recíproques de candidatures i la inclusió de perfils independents proposats per Vox a les llistes del PP en sis províncies, amb l'objectiu declarat de maximitzar la representació del bloc de centredreta al Senat.

La part més cridanera per a Catalunya és la renúncia del PP a presentar-se a Tarragona i Girona —circumscripcions on el partit gairebé no té implantació des de fa dècades— a més de a Guipúscoa. En aquestes tres províncies seran les candidatures de Vox les que concentrin el vot de l'electorat no progressista. A canvi, Vox retira les seves llistes completes a Las Palmas, Santa Cruz de Tenerife, Cadis, València, Castelló i les Illes Balears, i el PP incorporarà en cadascuna d'aquestes províncies un candidat independent a proposta de la formació d'Abascal.

Un sol candidat de Vox en catorze províncies més

Fora dels territoris de renúncia total, l'acord estableix també que Vox concorrerà amb un únic senador —en lloc dels fins a tres possibles segons la circumscripció— en altres catorze províncies: Sevilla, Huelva, Astúries, Badajoz, Àlaba, Navarra, Càceres, Osca, Saragossa, Alacant, Granada, Conca, Pontevedra i Jaén. A les restants vint-i-tres circumscripcions, Vox mantindrà la seva presència habitual sense restriccions.

Tellado: «Ningú no renuncia a les seves sigles»

El secretari general del PP, Miguel Tellado, que va encapçalar la negociació amb la formació de Santiago Abascal, va presentar el pacte com una aposta de «generositat i alçada de mires» orientada a blindar la majoria del centredreta al Senat. Tellado va rebutjar expressament qualsevol comparació amb els acords del PSOE amb formacions d'esquerra i nacionalistes —als quals es va referir com una mena de front ampli—, i va subratllar que cap dels dos partits no renuncia a la seva identitat pròpia ni conflueix en llistes conjuntes, diferència que considera substancial respecte al model socialista de presentació sota sigles alienes.

El dirigent gallec va situar el rerefons de l'acord en la disputa pel control del Senat i, en particular, en la possibilitat d'assolir una majoria de tres cinquens que permetria al bloc opositor incidir en la renovació del Tribunal Constitucional, presidit per Cándido Conde-Pumpido. La conquesta o la defensa d'aquesta majoria qualificada és el veritable premi que totes dues formacions tenen en ment.

En la mateixa compareixença, Tellado va aprofitar per carregar contra el Govern central pels episodis de violència registrats a Barcelona, A Coruña i Avilés durant la campanya, amb quinze policies ferits i més d'un centenar de detinguts segons les dades que va manejar. Va criticar que el president Pedro Sánchez no s'hagués pronunciat al respecte i que el ministre de l'Interior romangués, en les seves paraules, en parador informatiu desconegut.

El número dos del PP va al·ludir també a la situació interna del PSOE, posant el focus en la dimissió del delegat del Govern a Madrid —a qui va vincular amb la investigació judicial sobre el finançament de les primàries internes del partit— i en el que va qualificar com a escàndols acumulats en les últimes setmanes. Cap d'aquestes afirmacions sobre finançament irregular no ha estat provada judicialment fins ara, tot i que els procediments estan oberts.