El Ministeri de l'Interior ha traslladat a la jutge de l'Audiència Nacional María Tardón, que investiga l'entrada irregular d'immigrants a Ceuta, que cap documentació operativa —alertes, informes, correus electrònics ni comunicats— no l'havia advertit que pogués produir-se una irrupció de la magnitud registrada el 30 i 31 de juliol, quan més de 70.000 persones van creuar cap a la ciutat autònoma. Així consta en un informe ministerial al qual ha tingut accés l'agència EFE.

El departament dirigit per Fernando Grande Marlaska sosté que la informació disponible abans d'aquestes dates descrivia una situació coneguda i compatible amb la pressió migratòria habitual en període estival, i que les reunions internes en què van participar la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Secretaria d'Estat de Seguretat no van detectar senyals que els mitjans desplegats a Ceuta poguessin veure's desbordats.

Un increment gradual que no anticipava la ruptura de l'escenari

L'informe ministerial descriu tres escenaris d'anàlisi previs. El primer girava entorn de les conseqüències d'una sentència del Tribunal Suprem que impossibilitava les devolucions immediates de les persones que arribessin a Espanya nedant de forma irregular. Davant d'aquesta resolució, Interior va posar en marxa un procés d'adaptació del model de control fronterer, amb mesures de contenció marítima i reforç tecnològic per a la detecció primerenca.

Els dies 28 i 29 de juliol ja s'havien produït entrades de 713 persones per via marítima, a les quals se'n van sumar 850 interceptades per les forces marroquines. I fins al 29 de juliol les arribades acumulades ascendien a 3.883, una xifra que Interior interpreta com l'avançament al mes de juliol de la dinàmica migratòria que històricament es concentra a l'agost —el 2024 es van registrar 3.851 entrades aquell mes, i el 2025, 2.772—. Aquesta lectura va portar el Ministeri a concloure que l'escenari era «perfectament afrontable» amb els mitjans disponibles i reforços progressius.

L'informe reconeix que l'evolució de les dades permetia anticipar un increment de la pressió i fins i tot episodis puntuals d'una certa entitat, però en cap cas apuntava a «la ruptura sobtada de l'escenari operatiu conegut» que es va produir finalment.

L'arribada del CNI: ja entrada la nit del 30 de juliol

El primer senyal d'intel·ligència que alertava d'un possible episodi de major abast va arribar a Interior a les 21.34 hores del mateix dia 30 de juliol, quan el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) va remetre una nota sobre «una possible nova entrada massiva promoguda a través de trucades a xarxes socials» per al 15 d'agost. Aquesta informació, arribada en plena crisi, va marcar un punt d'inflexió: la hipòtesi d'un episodi desbordant va deixar de ser abstracta per convertir-se en un risc documentat per l'experiència immediata.

A partir d'aquell moment, el Ministeri va instal·lar elements de contenció fronterera a les costes de Ceuta i Melilla, va reforçar els efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil i va sol·licitar finançament a la Unió Europea. Interior també detalla a l'informe sis notes confidencials que el CNI els va traslladar durant l'agost alertant de possibles noves entrades massives, tot i que no en facilita el contingut a la jutge per tenir classificació de seguretat atribuïda pel Ministeri de Defensa.

L'informe respon a la investigació judicial

La jutge Tardón va obrir diligències per esclarir les circumstàncies de les entrades irregulars a Ceuta i va reclamar a Interior informació sobre el que sabia i quan ho sabia. La resposta ministerial construeix un relat de gradualitat i proporcionalitat en la resposta prèvia, alhora que emmarca el que va passar els dies 30 i 31 com un «episodi disruptiu» que va configurar un escenari radicalment nou, amb necessitats urgents d'atenció humanitària i de seguretat que cap indicador disponible fins aleshores no feia preveure.

Interior també informa que abans de la crisi ja havia previst instal·lar un Centre d'Atenció Temporal (CATE) provisional a Ceuta, en compliment del Pacte Europeu de Migracions i Asil, que havia entrat en vigor el mes anterior i que regula procediments com el triatge d'arribades.