El Govern de Pedro Sánchez s'ha compromès a lliurar abans d'aquest dimecres a les 15:00 hores el llistat dels 163.020 ciutadans nacionalitzats a l'empara de l'anomenada Llei de Néts el dret al vot dels quals ha estat suspès cautelarment pel Tribunal Suprem de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. La portaveu de l'Executiu, Elma Saiz, ho va confirmar a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres d'aquest dimarts: «Es complirà el termini i els ministeris competents estan compromesos amb els recursos necessaris».

L'Alt Tribunal havia traslladat el requeriment el divendres passat als ministeris d'Afers Exteriors, dirigit per José Manuel Albares, i de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, a càrrec de Félix Bolaños. La resolució judicial incloïa un advertiment de singular gravetat: en cas d'incompliment, tots dos ministres podrien enfrontar-se a sancions econòmiques i fins i tot a l'exigència de responsabilitats de naturalesa penal. Va ser aquesta amenaça la que, segons diverses fonts, va accelerar la resposta de l'Executiu.

Un dispositiu extraordinari per evitar les conseqüències penals

La magnitud de l'operatiu posat en marxa revela la complexitat real de la tasca i, alhora, la magnitud del problema que el mateix Govern havia generat en no disposar d'aquesta informació de manera ordenada. Els serveis consulars arreu del món han hagut de reforçar les seves plantilles, cancel·lar vacances i suspendre els permisos de cap de setmana per reunir expedient a expedient les dades que el Suprem reclama. Fonts governamentals reconeixen que l'elevat volum de casos i la dispersió de la informació a les oficines de l'exterior han complicat especialment el procés.

El contrast és cridaner: fa tot just dues setmanes, membres del mateix Consell de Ministres admetien que no podien garantir que els afectats poguessin ser exclosos del cens abans dels comicis. Aquella incertesa s'ha convertit en una mobilització d'urgència, la qual cosa evidencia que la resposta inicial de l'Executiu davant la resolució judicial va ser de resistència abans que de compliment.

L'origen: la Llei de Memòria Democràtica i el vot a l'exterior

La controvèrsia arrenca de la disposició addicional de la Llei de Memòria Democràtica que va obrir la porta a la nacionalització de descendants de persones que van perdre o van renunciar a la ciutadania espanyola a causa de l'exili. El Suprem ha determinat cautelarment que 163.020 dels beneficiaris d'aquesta via no han acreditat suficientment la seva condició de descendants d'exiliats i, per tant, ha ordenat suspendre el seu dret de sufragi actiu mentre es resol el fons de l'assumpte. Tots ells figuraven al Cens Electoral d'Espanyols Residents-Absents (CERA).

Sánchez ha fet d'aquest conflicte amb el Poder Judicial un dels seus arguments de precampanya. En diverses intervencions, el president ha contraposat la situació dels descendants de republicans exiliats, que segons el seu relat quedarien exclosos del vot, enfront de la de qui, al seu parer, procedeixen del bàndol vencedor de la Guerra Civil. Es tracta d'una comparació que el mateix Suprem no ha acceptat com a argument jurídic rellevant per suspendre la seva resolució, la qual cosa no ha impedit que el Govern la repeteixi com a ariete electoral a poques setmanes del 29-N.