Claves
- Adif va classificar el risc a Adamuz com a «catastròfic» i «intolerable» el 2024
- La renovació de la senyalització no va corregir la deficiència ja detectada
- Les explicacions oficials després de l'accident contradiuen els documents interns
- El Ministeri de Transports d'Óscar Puente haurà de donar compte de l'omissió
Adif coneixia almenys des del 2024 que existia un risc classificat internament com a «catastròfic» i «intolerable» a la via on es va produir l'accident d'Adamuz, i malgrat això no va adoptar les mesures correctores necessàries per eliminar-lo. Així ho conclou la investigació sobre el sinistre, els resultats de la qual contradiuen les explicacions que el gestor d'infraestructures ferroviàries havia ofert fins ara sobre l'estat de la línia.
Segons la informació de referència, la renovació dels sistemes de senyalització duta a terme en aquell tram no va ser suficient per esmenar la deficiència ja detectada. És a dir, Adif va emprendre treballs de millora a la infraestructura però sense resoldre el problema de fons que els seus propis tècnics havien catalogat amb el nivell màxim de perillositat.
Una classificació de risc que obliga a actuar de manera immediata
En els sistemes de gestió de seguretat ferroviària, la combinació dels termes «catastròfic» i «intolerable» no és retòrica: situa un perill en el llindar més alt de l'escala de riscos i, segons els protocols estàndard del sector, imposa l'obligació d'intervenir de manera prioritària i sense demora. Que aquest diagnòstic estigués documentat i que la via continués operant en les mateixes condicions és l'eix central de la investigació.
La revelació posa en una posició molt compromesa el Ministeri de Transports, encapçalat per Óscar Puente, que tutela Adif com a entitat pública. La direcció de l'organisme haurà d'explicar per què, un cop identificat el risc, no es va paralitzar la circulació o no s'imposaren restriccions de velocitat en aquell punt fins a resoldre la deficiència.
L'accident d'Adamuz i les responsabilitats pendents
L'accident d'Adamuz, ocorregut a la província de Còrdova, va deixar víctimes i va generar una àmplia demanda d'explicacions sobre l'estat real de la xarxa ferroviària espanyola. La investigació ara divulgada afegeix un element de pes a aquest debat: no es tractaria d'una fallada imprevista, sinó d'una deficiència coneguda, documentada i sense corregir durant més d'un any.
La contradicció entre el que Adif sabia i el que va traslladar públicament després del sinistre és el punt que la investigació posa més en evidència. Els documents interns que acrediten aquesta classificació de risc «catastròfic» es van convertir en la prova central que les explicacions oficials no s'ajustaven a la realitat coneguda pels responsables de l'organisme.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.
