La patronal CEOE i la seva branca de petita empresa Cepyme han denunciat públicament que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2027, anunciada per la ministra de Treball, Yolanda Díaz, respon a un càlcul polític vinculat a les eleccions generals del 29 de novembre, i no a una decisió tècnica adoptada amb les garanties pròpies del diàleg social.

L'increment proposat és del 5,3%, cosa que elevaria l'SMI fins als 18.004 euros anuals, uns 900 euros més que el nivell actual. Les organitzacions empresarials no qüestionen únicament el percentatge, sinó la forma en què es va prendre la decisió: el Ministeri va convocar dimecres els agents socials per presentar-los l'informe dels experts —que, segons denuncien les patronals, ja havia estat filtrat als mitjans—, però no va presentar cap proposta formal en aquella reunió. Hores després, ja entrada la nit, el departament de Díaz va fer pública la xifra a través de la premsa.

Les patronals demanen esperar al Govern que surti de les urnes

Tant la CEOE com Cepyme sostenen que la decisió correcta hauria estat deixar aquesta pujada en mans de l'Executiu que resulti de les eleccions, independentment del seu signe polític, i adoptar-la abans que acabi el 2026, respectant els terminis legals establerts. En el seu comunicat, les patronals subratllen que aquest enfocament permetria a més disposar d'indicadors econòmics més precisos, especialment en un context d'incertesa com l'actual, en què les dades definitives d'inflació encara no estan disponibles.

Els empresaris rebutgen l'argument del Ministeri que no hi havia alternativa a actuar ara. «Sí que existeix una alternativa: actuar amb lleialtat institucional, esperar el resultat electoral i adoptar la decisió amb més informació tècnica», assenyalen en el seu comunicat.

L'impacte sobre pimes, cuidadors i contractes públics

La CEOE i Cepyme adverteixen que l'impacte d'aquesta mesura recaurà de forma desproporcionada sobre les petites i mitjanes empreses, així com sobre les famílies que contracten serveis de cura, els costos de les quals creixeran per sobre de l'IPC. Les patronals afegeixen una altra contradicció que atribueixen al Govern: mentre impulsa pujades salarials, fa gairebé una dècada que no actualitza els contractes públics perquè les empreses adjudicatàries puguin traslladar aquests costos laborals més elevats als seus pressupostos.