Els controladors aeris de l'aeroport de Barcelona-El Prat han llançat un advertiment sobre l'estat de les infraestructures de l'aeròdrom barceloní: segons el sindicat USCA, les successives decisions d'estalvi i privatització d'Aena estan debilitant les capes de protecció que garanteixen la seguretat dels vols, en un moment en què el transport ferroviari travessa una greu crisi de fiabilitat.

El detonant més recent va ser una doble fallada elèctrica registrada el 6 d'octubre a la mateixa torre de control, que va provocar cancel·lacions i retards considerables. El que més preocupa el sindicat no és el tall en si, sinó que el sistema de suport elèctric —dissenyat precisament per evitar que aquest tipus d'incidències tinguin conseqüències— tampoc no va respondre amb normalitat. Per als controladors, aquest incident no va ser aïllat: l'agost s'havia produït un altre episodi similar a les mateixes instal·lacions.

Dues fallades en dos mesos sense explicació oficial

Pau Marí, portaveu de la Unión Sindical de Controladores Aéreos (USCA), assenyala que Aena encara no ha facilitat una explicació detallada sobre el que va passar l'octubre. Les hipòtesis que els mateixos controladors barregen són dues: que el sistema d'alimentació d'emergència no s'hagués activat quan es va tallar el subministrament principal, o que, un cop en marxa, hagués esgotat l'autonomia —els equips funcionen amb gasoil— sense que ningú no se n'adonés a temps. Que una infraestructura crítica hagi patit el mateix tipus d'avaria dues vegades en menys de dos mesos sense que l'empresa gestora hagi donat explicacions és, en paraules de Marí, «inadmissible».

En totes dues ocasions va ser el factor humà —els mateixos controladors— qui va evitar que els incidents derivessin en situacions de major gravetat. Aquest detall, lluny de tranquil·litzar el sindicat, reforça el seu argument: quan els sistemes automatitzats fallen, la seguretat recau en última instància sobre les persones, la qual cosa suposa una pressió addicional sobre uns equips que denuncien que la seva pròpia formació s'ha degradat.

Aena, acusada d'anteposar el dividend a la seguretat

Marí assenyala directament Aena com a responsable del deteriorament. Segons el portaveu sindical, el gestor aeroportuari públic ha derivat en els darrers anys cap a una lògica de maximització del benefici per a l'accionista que ha anat en detriment de la qualitat del servei i de la inversió en manteniment. L'empresa pública cotitza en borsa des del 2015 i reparteix dividends regularment.

Per il·lustrar la situació, Marí recorre a l'anomenada teoria del formatge suís, habitual en les anàlisis de seguretat en aviació: cada barrera de protecció equival a una llesca de formatge amb els seus propis forats; la seguretat del sistema depèn que aquests forats no quedin mai alineats alhora. «Darrerament s'estan laminant aquestes llesques», afirma el portaveu, en referència al fet que les barreres s'estan aprimant o suprimint, augmentant el risc que una fallada n'encadeni una altra.

La formació de controladors, un altre focus de preocupació

Més enllà del manteniment de les instal·lacions, el sindicat apunta a un altre factor de risc: el canvi en el model de formació dels controladors aeris. Fa uns anys, la preparació durava prop de dos anys, s'impartia en una escola pública i comptava amb beques. Avui, segons USCA, s'ha privatitzat completament, la durada s'ha reduït a set mesos en alguns casos i les empreses del sector competeixen per escurçar els terminis. «La capa de seguretat continua existint, però ja no té la mateixa consistència», adverteix Marí.

El paral·lelisme amb la crisi ferroviària resulta evident per als controladors: en l'accident d'Urda també va fallar el sistema secundari de protecció —el mecanisme LZB de senyalització automàtica— que havia d'actuar precisament quan el sistema principal no funcionava. En tots dos àmbits, la preocupació dels professionals no apunta només a la fallada inicial, sinó a la fragilitat dels sistemes concebuts per contenir-la.