Espanya s'ha convertit en el país amb més morts en accidents d'alta velocitat de la història. Els dos sinistres registrats el 2026 —a Adamuz, al gener, amb 46 víctimes, i a Urda, a Toledo, amb 69— eleven el total nacional a 115 morts, el 68% de totes les morts documentades en trens d'alta velocitat que circulaven per vies i amb sistemes exclusius d'aquest tipus a tot el món.

El balanç global puja a 169 víctimes. Fora d'Espanya, els països que registren morts en aquestes circumstàncies són la Xina, amb 41 morts repartides en dos accidents, França, amb 11, i Itàlia, amb 2. En total, la resta del món suma 54 víctimes, només el 32% del global. En poc més de nou mesos, Espanya ha protagonitzat el pitjor any de la història mundial per a l'alta velocitat ferroviària.

El ministre Puente qualifica els accidents d'«inversemblants» mentre augmenta el nombre de víctimes

El titular del Ministeri de Transports, Óscar Puente, va descriure l'accident de gener com «tremendament estrany» i el d'Urda com quelcom «inversemblant». Tots dos sinistres s'han produït durant la seva etapa al capdavant del ministeri i en una xarxa que, amb 3.982 quilòmetres de vies d'alta velocitat, és la segona més extensa del món, només per darrere de la xinesa, que supera els 50.400 quilòmetres.

Fins al 2026, Espanya no havia registrat cap accident mortal en alta velocitat en vies exclusives. El contrast és especialment cridaner perquè l'únic precedent de dues catàstrofes en un mateix país és el de la Xina, que les va tenir separades per més d'una dècada: el juliol del 2011, una fallada de senyalització arran de l'impacte d'un llamp va provocar un xoc entre dos combois prop de Wenzhou amb 40 morts i prop de 200 ferits; onze anys després, el juny del 2022, un maquinista va morir en impactar el seu tren contra un esllavissament de terra a Guizhou, amb només 8 ferits entre els passatgers gràcies a l'actuació ràpida del conductor.

El context internacional: cinc països, 169 morts en tota la història de l'alta velocitat

L'accident més mortífer de la història del ferrocarril d'alta velocitat fora d'Espanya va tenir lloc a França el novembre del 2015, quan un TGV en proves va descarrilar a Eckwersheim en superar els 250 km/h en una corba amb un límit de 176 km/h, i va causar 11 morts i 21 ferits greus. A Itàlia, el febrer del 2020, un Frecciarossa va descarrilar prop de Livraga per un error de cablejat, amb la mort dels dos maquinistes.

Queden fora d'aquest recompte estadístic els accidents que no compleixen estrictament els criteris de vies i sistemes exclusius d'alta velocitat. Entre ells hi figura el sinistre d'Angrois, el juliol del 2013, el més greu de la història ferroviària recent espanyola, amb 80 víctimes, o el d'Eschede, a Alemanya, el 1998, on 101 persones van perdre la vida arran del trencament de l'anell metàl·lic d'una roda d'un ICE. Tot i això, fins i tot el sinistre alemany, el més mortífer del ferrocarril modern europeu, queda per sota de la suma de víctimes d'Adamuz i Urda.