El curs escolar 2026–2027 comença el Catalunya marcat per una vaga de professors que ningú no pot dir que no s'ho esperava. El sindicats Ho van anunciar públicament quan va acabar el curs escolar, cap a la festa de Sant Joan, i el Govern El Govern de la Generalitat ha tingut tot l'estiu per negociar una solució. No ho ha aconseguit.

Un termini de dos mesos per resoldre un conflicte laboral en el sector educatiu, i el resultat és que els nens tornen a l'escola mentre els seus mestres estan en vaga. Aquest fet per si sol diu molt sobre la capacitat del Govern de la Generalitat per gestionar un problema que no és ni nou ni imprevisible.

Un conflicte amb causes arrelades, no pas una protesta espontània.

Els sindicats no aborden aquestes negociacions des d'una posició de debilitat, ni les seves demandes sorgeixen del no-res. La força que han acumulat prové de les mancances estructurals en el educació problemes dins del sistema d'educació pública català que s'han anat acumulant durant anys: empitjorament de les condicions laborals, ràtios elevades d'alumnes per aula, manca de personal de suport i una burocràcia creixent que resta temps a la docència efectiva. Aquests són queixes ben documentades i recurrents que cap govern de la Generalitat ha resolt mai en la seva arrel.

Aquest acumulament de queixes dificulta frenar la campanya dels sindicats per obtenir millors condicions mitjançant les eines de negociació habituals. No es tracta d'un conflicte puntual que es pugui resoldre amb una solució salarial d'última hora: els docents demanen una revisió exhaustiva del sistema educatiu i de les seves condicions laborals, cosa que requereix una voluntat política sostinguda i recursos pressupostaris substancials.

Un sistema educatiu que cal repensar des de zero

L'avaluació que emergeix de l'inici del curs acadèmic és inquietant per al Govern. Educació en Catalunya Cal una reforma estructural, no canvis cosmètics ni meres declaracions d'intencions. Fins que no s'abordi seriosament aquesta reforma, conflictes com el que veiem avui continuaran repetint-se any rere any, amb els sindicats cada cop més forts en la convicció que només la pressió obté resultats.

El primer dia de trimestre hauria de ser un moment de normalitat institucional. El fet que, en canvi, sigui l'escena d'una vaga anunciada mesos abans és, per si mateix, un fracàs de gestió que el govern regional trobarà difícil atribuir a factors externs.