Claves
- PSC i Comuns registren esmenes separades en vèncer el termini aquest divendres
- El Govern vol controlar l'ús de l'immoble; els Comuns volen mantenir la prohibició de compra als grans tenidors
- El CGE va advertir a l'agost de possibles vulneracions del dret a la propietat i la llibertat d'empresa
- La llei necessita també el suport d'ERC, amb qui no hi ha acord
La proposició de llei per limitar la compra especulativa de habitatge a Catalunya afronta una situació crítica després que PSC i Comuns hagin registrat les seves esmenes per separat en vèncer el termini aquest divendres, sense haver assolit un acord conjunt sobre com adaptar el text a les objeccions jurídiques plantejades pel Consell de Garanties Estatutàries (CGE) el passat agost.
Les diferències de fons són substancials. Els Comuns de Jéssica Albiach defensen tres esmenes que, al seu parer, reforcen les garanties constitucionals sense abandonar el nucli de la norma: establir un llindar que distingeixi entre petits tenidors —fins a quatre habitatges— i grans tenidors —a partir de cinc—, limitar les restriccions sobre herències exclusivament a aquests últims —obligant-los a destinar els immobles heretats a residència habitual— i traslladar aquest canvi a la legislació urbanística. La formació sosté, a més, que el text original ja era constitucional i rebutja les conclusions del CGE.
El Govern, en canvi, opta per una reforma més profunda de l'enfocament. La seva proposta abandona la prohibició directa de determinades compres i trasllada la intervenció cap al control de l'ús posterior de l'immoble: que es destini a residència habitual i no acabi al mercat de lloguer turístic o de temporada. L'executiu prescindeix a més de la distinció entre gran tenidor i petit propietari, precisament el punt que més allunya ambdues posicions. Salvador Illa ja havia advertit públicament que adaptar la norma al dictamen del CGE era imprescindible per no fer «un brindis al sol».
El dictamen del CGE, origen de la fractura
El CGE, l'informe del qual no té caràcter vinculant, va emetre el seu dictamen arran dels recursos presentats per PP i Junts. L'organisme va concloure que la proposició podia vulnerar els drets constitucionals a la propietat privada i a l'herència, així com la llibertat d'empresa. També va identificar problemes de seguretat jurídica, manca de certesa en la redacció i invasió de competències estatals en matèria d'obligacions contractuals. Hi va afegir que la tramitació per lectura única era inadequada, i va recomanar el procediment legislatiu ordinari. Va ser precisament la decisió del Govern de prendre seriosament aquests advertiments el que va obrir l'escletxa amb els Comuns.
La norma encara pot prosperar, però necessita ERC
Malgrat el xoc, la iniciativa no és tècnicament morta. Durant la fase de ponència parlamentària, els grups disposaran de marge per negociar un text de consens abans que arribi al Ple. Tot i així, fins i tot si PSC i Comuns aconseguissin acostar posicions, la llei necessitaria també el suport d'ERC, amb qui el Govern no ha tancat cap acord fins ara. Si cap de les parts accepta les esmenes de l'altra, la proposició podria caure.
La regulació de la compra especulativa era una de les condicions que els Comuns van posar sobre la taula per donar suport als Pressupostos de la Generalitat. El pacte entre Illa i Albiach, signat al febrer i renovat al maig, preveia prohibir l'adquisició d'habitatges en zones de mercat tens llevat que es destinessin a residència habitual, amb una entrada en vigor prevista abans de l'estiu i un desenvolupament posterior per part dels ajuntaments mitjançant plans especials d'urbanisme. Cap d'aquests terminis s'ha complert.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.
