Espanya arrenca novembre amb el rellotge electoral en marxa: els ajuntaments celebren aquest diumenge els sorteigs per designar els membres de les meses electorals del 29 de novembre, mentre les juntes provincials ultimen la revisió de les candidatures presentades, que quedaran proclamades oficialment dilluns. Les Corts Generals romanen dissoltes i el Govern actua en funcions, amb la representació parlamentària limitada a les Diputacions Permanents.

En paral·lel a la maquinària administrativa, la precampanya està sent modelada per dos fronts que condicionen les estratègies de tots els partits: l'accident ferroviari de Toledo i la disputa judicial i electoral al voltant del cens de ciutadans naturalitzats a l'empara de l'anomenada 'llei de néts'.

L'accident de Toledo reorienta les estratègies de campanya

La tragèdia ferroviària ocorreguda a Toledo, amb 69 víctimes mortals, ha obligat el PSOE a redissenyar sobre la marxa el to de la campanya que tenia prevista per a Pedro Sánchez. Fonts del partit reconeixen que el format festiu i de proximitat emocional dissenyat inicialment queda descartat; el focus es desplaça ara cap a la defensa de la gestió governamental en un moment en què l'estat del transport ferroviari és al centre del debat públic.

L'oposició també ajusta les seves posicions. Alberto Núñez Feijóo ha optat per un perfil presidencial centrat a qüestionar la solvència de l'Executiu en matèria d'infraestructures, mentre que Santiago Abascal ha endurit el seu discurs acusant el Govern d'amagar les causes reals del sinistre. Totes dues lectures coincideixen a convertir la gestió ferroviària en un argument electoral de primer ordre.

La 'llei de néts' arriba a la Junta Electoral Central

L'altre focus de tensió preelectoral té forma de plet sobre el cens. L'organització Iustitia Europa ha presentat una sol·licitud formal davant la Junta Electoral Central perquè s'exclogui del Cens d'Electors Residents a Espanya (CER) les persones que van obtenir la nacionalitat espanyola mitjançant la instrucció vinculada a la Llei de Memòria Democràtica. El Tribunal Suprem havia rebutjat estendre a aquest col·lectiu la mesura cautelar que ja havia paralitzat el vot dels inscrits a l'estranger (CERA), argumentant que aquesta petició no constava en les demandes originals.

La decisió recau ara en la Junta Electoral Central, que haurà de pronunciar-se a menys de quatre setmanes de la votació. Els ministeris d'Afers Exteriors i de Justícia ja han tramès al tribunal el llistat dels 163.355 expedients tramitats sota aquesta llei, la validesa electoral dels quals continua sent objecte d'escrutini judicial.