El centre de Barcelona va despertar aquest dissabte amb fusters cargolant taulons sobre els aparadors de les principals botigues del passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya. La imatge, inèdita fa tot just dues setmanes, s'ha convertit en el nou paisatge d'una ciutat que espera a partir de les cinc de la tarda la segona onada de disturbis convocada a través de canals de Telegram agrupats sota el nom de Blocus.

Els precedents pesen. El dissabte passat 24 d'octubre, una multitud de vàndals —la majoria menors d'edat— va rebentar aparadors i va saquejar comerços en ple centre de la capital catalana. Aquella nit, els Mossos d'Esquadra van detenir 130 persones, 76 de les quals menors, tot i que només un grapat d'elles va acabar en règim d'internament tancat per decisió judicial. La imatge dels detinguts en llibertat pocs dies després no ha contribuït precisament a dissuadir els convocants.

Comerços oberts, però blindats i amb tancament anticipat

Els responsables d'establiments com Lego, H&M, Bershka, Stradivarius o Apple van optar per mantenir la persiana aixecada durant la jornada, tot i que amb proteccions que en alguns casos impedeixen fins i tot llegir el nom de la botiga. L'estratègia reflecteix el dilema dels negocis: tancar suposa assumir una pèrdua segura, però romandre oberts sense protecció implica un risc inassumible. Empreses com Inditex i Aristocrazy —del grup basc Suárez— van decidir avançar el tancament fins a les cinc de la tarda, hora d'inici de les convocatòries, a Barcelona i també a les seves botigues de València, Bilbao i Madrid.

El passeig de Gràcia és l'avinguda comercial amb els lloguers més elevats d'Espanya. La caiguda de facturació que arrossega aquest eix en les darreres dues setmanes no respon només als saquejos directes, sinó també a l'efecte dissuasori sobre la clientela habitual que ha optat per evitar la zona. Fonts del sector consultades apunten que el doble impacte —robatoris més absència de compradors— deixarà una empremta significativa en els comptes del novembre.

Els Mossos eleven al nivell 4 el dispositiu i despleguen més de 300 efectius

La Policia de la Generalitat no va recomanar el tancament preventiu dels establiments, però sí que va elevar el nivell de risc d'alteració de l'ordre públic fins al graó més alt de la seva escala de planificació, el nivell 4. El dispositiu, que va començar a les tres de la tarda —dues hores abans de les primeres concentracions—, va mobilitzar més de 300 agents a la ciutat. El contrast amb el cap de setmana anterior, quan els efectius disponibles van ser desbordats pels esdeveniments, explica el reforç extraordinari.

Les convocatòries de Blocus no es limiten aquesta vegada a Barcelona. Els canals de Telegram han estès les cites a Badalona, Igualada, Mataró, Terrassa i Gavà, a més de Lleida i a diverses ciutats gironines com Girona, Figueres i Platja d'Aro, la qual cosa obliga a distribuir recursos policials en un territori molt més ampli.

Illa reivindica la Castanyada i adverteix de conseqüències judicials

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va publicar un missatge a les xarxes socials assegurant que els Mossos estaven «preparats» per afrontar la jornada. Paral·lelament, va recordar que els detinguts del dissabte 24 ja estan responent davant la justícia i va advertir que qui acudeixi a saquejar correrà la mateixa sort. Illa va afegir que «ningú no és culpable pel seu origen», en resposta explícita al discurs de l'extrema dreta sobre el perfil dels participants en els disturbis de la setmana passada.

La gestió del Govern durant el primer episodi no va estar exempta de crítiques: el dispositiu inicial es va mostrar insuficient per contenir els aldarulls, i el reduït nombre d'internats entre els menors detinguts va generar qüestionaments sobre la resposta judicial i policial. El reforç d'aquest dissabte és, en bona mesura, una resposta directa a aquestes deficiències.