La resposta judicial als disturbis del passat dissabte a Barcelona comença a prendre forma. La menors" class="ia-tag-link">Fiscalia de Menors ha sol·licitat l'internament cautelar de sis dels detinguts i ha demanat que altres vint implicats tinguin prohibit acudir a manifestacions mentre se substancia el procediment. És la primera actuació judicial concreta des que es van produir els aldarulls.

El balanç policial no para de créixer: els Mossos d'Esquadra van elevar a 130 el nombre total de persones detingudes en relació amb els fets, de les quals 78 són menors d'edat, una proporció que crida l'atenció i que els investigadors estan tractant d'explicar. El cos continua treballant per determinar si darrere de la mobilització i la violència hi va haver algun tipus de coordinació o estructura organitzada.

Majoria de menors entre els detinguts, una dada que centra la investigació

Que més de la meitat dels detinguts siguin menors d'edat converteix aquest episodi en quelcom qualitativament diferent d'altres aldarulls al carrer registrats a la ciutat en els darrers anys. La Fiscalia de Menors assumeix així un protagonisme inusual en un cas d'ordre públic, i les seves peticions d'internament —la mesura més greu que contempla el règim de responsabilitat penal juvenil— apunten que els fets atribuïts a aquests sis individus revesteixen una gravetat significativa.

La prohibició d'assistir a manifestacions sol·licitada per a altres vint implicats és, en el marc legal aplicable a menors, una mesura cautelar que els tribunals poden adoptar per evitar la reiteració de conductes durant la tramitació de l'expedient. La seva aplicació massiva a aquest nombre de persones en un sol episodi és excepcional.

Els Mossos, per la seva banda, mantenen obertes les diligències per esclarir l'origen dels disturbis i, en particular, si hi va haver convocatòria o coordinació prèvia entre els participants. Aquest extrem determinarà en bona mesura l'abast final de les responsabilitats penals i la qualificació jurídica dels fets.