La taxa de desocupació a Espanya va escalar fins al 10,18% en el tercer trimestre de l'any, amb 2.591.200 persones en atur, segons l'Enquesta de Població Activa publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística. El dada suposa un avanç de 31 centèsimes respecte al trimestre anterior i el repunt de la desocupació més gran en un tercer trimestre des del 2020, amb 95.900 aturats més en el període estival.

L'aparent contradicció entre més atur i més ocupació simultanis s'explica pel fort increment de la població activa: 169.500 persones més es van incorporar al mercat laboral en el trimestre, cosa que va empènyer la taxa d'activitat fins al 59,52%, el seu nivell més alt en dècades. Aquest flux de nous treballadors que busquen feina supera la capacitat d'absorció del mercat a curt termini, la qual cosa es tradueix en una pujada de la taxa d'atur tot i que el nombre d'ocupats també augmenti.

Rècord d'ocupació, però el menor creixement estival des del 2019

L'ocupació va créixer en 73.600 persones fins a assolir els 22.852.600 cotitzants, un nou màxim històric en termes absoluts. No obstant això, aquest increment és el més modest registrat en un tercer trimestre des del 2019, la qual cosa apunta a una certa desacceleració en el ritme de creació d'ocupació. En termes desestacionalitzats, la xifra d'ocupats ascendeix a 22.729.600, també rècord.

Per sectors, el motor de l'ocupació continua sent els serveis, que van aportar 235.600 nous ocupats. La resta de sectors va registrar pèrdues netes: l'agricultura va perdre 58.300 llocs, la indústria 54.400 i la construcció 49.300. El desequilibri sectorial és rellevant: els mateixos sectors que sumen ocupats engrossen també les llistes de l'atur, la qual cosa reflecteix l'alta rotació laboral característica de l'estiu.

Una de les dades estructuralment més positives és l'avanç de la contractació indefinida: en l'últim any se sumen 519.200 assalariats amb contracte fix, fins a un total de 16.651.400. La taxa de temporalitat cau al 15,37% —i al 12,57% en el sector privat—, gairebé mig punt menys que fa dotze mesos, i consolida la tendència iniciada després de la reforma laboral.

L'ocupació pública tira endavant mentre la privada retrocedeix

Un matís que mereix atenció editorial és la composició del creixement de l'ocupació en el trimestre: el sector públic va sumar 89.900 treballadors, mentre que l'ocupació privada es va reduir en 16.300 persones. Aquesta divergència, que no és nova però sí cridanera en un trimestre de rècord, reflecteix el pes creixent de les administracions públiques com a ocupador net, una tendència que planteja preguntes sobre la sostenibilitat fiscal del model a mitjà termini.

En l'àmbit de les llars, les que tenen tots els seus membres actius ocupats superen els 12,2 milions, gairebé 188.500 més que fa un any. Les llars en què tots els actius estan en atur sumen 786.100, una xifra que s'ha reduït lleugerament en l'últim exercici.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va subratllar que ja s'encadenen 25 trimestres consecutius de creixement de l'ocupació i que la taxa d'atur d'aquest tercer trimestre és la més baixa per a aquest període des del 2007. Cuerpo també va destacar que uns 120.000 dels 465.000 nous ocupats de l'últim any són joves, i va posar el focus en la creació de llocs en sectors d'alt valor afegit com les finances, les activitats professionals i la recerca —aquest últim amb un creixement de l'ocupació superior al 20% interanual—.