Renfe i Adif han emès una nova consigna de seguretat per als maquinistes de la línia Madrid-Sevilla després del xoc d'Urda, que el passat 28 d'octubre va deixar almenys 69 morts quan un AVE va envestir per darrere un tren d'Iryo aturat al quilòmetre 118 de la línia d'alta velocitat. El nou protocol estableix que, davant qualsevol fallada parcial del sistema de senyalització LZB, el tren ha d'aturar-se i només pot reprendre la marxa amb un permís exprés —l'anomenat telefonema LZB3— i a una velocitat màxima de 40 km/h fins al senyal indicat.

El canvi més substancial rau en el paper que adquireix el maquinista: la nova norma li reconeix un «dret-deure» de no arrencar si no ha rebut el telefonema LZB3, si no se li garanteix que el cantó és lliure o si se li indica superar aquest límit de velocitat. D'aquesta manera, el conductor es converteix en una segona barrera de seguretat davant possibles errors del centre de control.

Renfe argumenta que, d'haver estat vigents aquestes regles el dia de l'accident, l'AVE no hauria pogut reprendre la marxa a 200 km/h en direcció a l'Iryo aturat. Amb el nou procediment, el tren hauria esperat la confirmació que el tram era lliure i, en cas de reprendre la circulació, ho hauria fet a una desena part de la velocitat que portava en el moment de l'impacte.

El PP: «Tant de bo ho haguessin canviat fa cinc dies»

El PP ha respost a la mesura amb una crítica directa al Govern. Fonts del partit assenyalen que modificar ara les consignes equival a reconèixer que les anteriors eren incorrectes, i lamenta que aquesta correcció arribi «per motius evidents» —en referència a les 69 víctimes—, en lloc d'haver-se adoptat abans. El partit retreu que Renfe i Adif només hagin reaccionat després de la tragèdia.

El ministre de Transports, Óscar Puente, ha qualificat d'«estable» la xifra de més de 170 caigudes del sistema LZB registrades al corredor durant l'últim any, en considerar-la dins de la mitjana anual habitual. Aquesta valoració contrasta amb la posició del PP, que la utilitza com a argument per denunciar l'obsolescència del sistema a la línia Madrid-Andalusia.

El LZB romandrà fins que arribi l'ERTMS

El sistema LZB, d'origen alemany i tecnologia ja antiga, continuarà sent l'estàndard de senyalització en aquest corredor fins que es completi el desplegament de l'ERTMS, el sistema europeu de gestió del trànsit ferroviari, la implantació del qual a la línia Madrid-Sevilla encara no té data definitiva. Mentrestant, la nova consigna modifica els procediments operatius per reduir el risc en els períodes en què el sistema automàtic no funciona.

En paral·lel, la jutgessa instructora del cas ha sol·licitat a Adif més operaris per localitzar «tots els restes» de l'accident i treballar sense interrupcions. Les investigacions judicials sobre les responsabilitats del sinistre continuen obertes.