La direcció de Junts manté oberta la recerca d'un candidat alternatiu a Jordi Martí Galbis per a les properes eleccions municipals de Barcelona, malgrat que l'actual líder del grup municipal va guanyar les primàries celebrades al juny. Fonts internes del partit reconeixen que els sondejos se centren en empresaris i líders patronals, i adverteixen que, si algú accepta, no dubtaran a demanar-li a Martí que faci un pas al costat.

El malestar de la cúpula posconvergent envers Martí té l'arrel en la seva negativa a retirar-se quan Carles Puigdemont i la resta de la direcció li van sol·licitar, fins i tot abans de convocar-se les primàries, que cedís l'espai a Josep Rius, diputat al Parlament, portaveu nacional del partit i regidor a l'ajuntament barceloní. Martí va rebutjar aquesta petició i també, segons la mateixa font, ofertes d'incorporació a empreses privades —concretament Prosegur i Indra— que la direcció hauria negociat per apartar-lo de la candidatura.

Una carrera d'obstacles que va començar amb la retirada de Trias

El punt de partida d'aquesta pugna interna va ser l'anunci de l'exalcalde Xavier Trias que no continuaria com a regidor de l'oposició. El partit va emprendre aleshores una recerca d'un perfil extern d'alt impacte —van arribar a sondejat l'expresident de la Generalitat Artur Mas i el fundador de Mediapro i president de Femcat, Tatxo Benet—, però cap va acceptar. Això va situar Rius com a primera opció de la direcció, amb el suport explícit de Puigdemont, del qual va ser cap de premsa.

Rius, però, va condicionar la seva candidatura al fet que hi hagués consens intern i a no haver d'enfrontar-se al seu propi cap al consistori. Davant la negativa de Martí a retirar-se, va acabar publicant a les xarxes socials una carta de renúncia a la pugna. La direcció es va veure aleshores obligada a convocar unes primàries que, segons reconeixen fonts internes, van resultar «lamentables». Martí es va imposar a tres rivals —la diputada al Congrés Pilar Calvo, la diputada al Parlament Glòria Freixa i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas—, tot i que els tres junts van superar el seu còmput de vots.

Un pla B que acumula incògnites

Si la recerca d'un candidat extern torna a quedar en res, l'escenari alternatiu que maneja Junts passa per incloure Rius en un lloc destacat de la llista i reservar-li el lideratge del grup municipal en cas de mal resultat i dimissió posterior de Martí. Un full de ruta que, de moment, té més forats que certeses: no està acordat quin llindar constitueix un mal resultat, ni està garantida la dimissió de Martí si es produeix, ni se sap si Rius acceptarà formar part de la candidatura.

Tots dos van mantenir una primera conversa a instàncies del mateix Rius, que volia saber si l'actual candidat comptava amb ell per a les llistes. Martí no s'ha pronunciat, i fonts del seu entorn recorden que la confecció de les llistes ha correspost històricament al candidat, no a la direcció del partit.

Mentrestant, Martí treballa la seva campanya des del passat estiu amb la vista posada a competir per la segona posició amb ERC i a explorar si el bloc de dretes aconsegueix sumar majoria a l'Ajuntament. El partit l'inclou en tots els actes públics a Barcelona i, almenys en aparença, li ofereix suport ple.