El accident-ferroviario" class="ia-tag-link">accident ferroviari registrat a la província de Toledo tenia un agreujant tècnic de primer ordre: el sistema de seguretat LZB, dissenyat precisament per evitar col·lisions entre trens a la mateixa via, estava desactivat en el moment de l'impacte. Aquesta circumstància, segons la informació disponible, hauria impedit que el maquinista de l'AVE rebés cap mena d'alerta sobre la presència del tren Iryo per davant seu, i se'l va trobar a la via tan sols segons abans del xoc.

El LZB —sigles de l'alemany Linienzugbeeinflussung— és un sistema de control continu de la marxa del tren que permet supervisar i limitar la velocitat de manera automàtica, i que constitueix una de les capes de seguretat fonamentals a les línies d'alta velocitat. La seva desactivació en el tram on es va produir el sinistre és un dels focus principals de la investigació oberta després de l'accident.

La investigació, centrada en per què va fallar el control de trànsit

Més enllà de l'estat del sistema embarcat als trens, els investigadors hauran de determinar també per què el control de trànsit no va advertir el maquinista de la presència d'un altre comboi a la mateixa via. En condicions normals d'operació, el centre de control hauria d'haver detectat el conflicte i ordenat la parada o la reducció de velocitat abans que tots dos trens estiguessin en risc de col·lisió. Que això no hagués passat, combinat amb la desactivació del LZB, apunta a una fallada simultània en diverses línies de defensa del sistema ferroviari.

L'accident posa sobre la taula preguntes incòmodes sobre els protocols de manteniment i operació de la infraestructura d'alta velocitat espanyola, gestionada per Adif sota tutela del Ministeri de Transports. La desactivació d'un sistema de seguretat activa en una línia en servei exigeix una justificació tècnica i documental que les autoritats investigadores reclamaran com a part del procés.