Claves
- Carlos Cuerpo força la sortida de Luis Pedro Marco com a president d'Adif en el seu primer dia al capdavant de Transports
- Ángel García de la Bandera, director d'Operacions d'Adif, es perfila com a successor amb perfil tècnic
- El doble cessament —Puente i Marco— respon a la pressió acumulada després dels accidents d'Adamuz i Urda
- El moviment es produeix a tres setmanes de les eleccions generals del 29-N, amb el PSOE en caiguda a les enquestes
Carlos Cuerpo va trigar menys de deu hores a executar la seva primera decisió al capdavant del Ministeri de Transports: forçar la sortida de Luis Pedro Marco com a president d'Adif. El cessament es produeix un dia després que Óscar Puente presentés la seva dimissió com a ministre i una setmana després de l'accident ferroviari d'Urda, a Toledo, que va tensar al màxim la situació del sector.
El moviment situa dues dimissions en menys de vint-i-quatre hores: la del mateix Puente i la del responsable de l'operador d'infraestructures ferroviàries. Des de la Moncloa es percebia que l'única via per contenir el deteriorament d'imatge de l'Executiu davant l'opinió pública era oferir senyals concretes de canvi en la gestió ferroviària, i no només declaracions.
Un perfil tècnic per substituir Marco
Segons les fonts consultades per El Español, el candidat amb més opcions per assumir la presidència d'Adif és Ángel García de la Bandera, actual director general d'Operacions i Explotació de l'operador. García de la Bandera és el responsable directe dels centres de control d'Adif, els mateixos que el mateix Puente va assenyalar públicament després de l'accident d'Urda i que estan en el focus de la investigació sobre el que va passar. El seu coneixement intern dels protocols i del pla d'acció vigent el converteixen, segons les mateixes fonts, en una solució ràpida i de continuïtat operativa.
El perfil d'un tècnic contrasta amb el de Marco, la gestió del qual va generar friccions amb la plantilla, i amb el model de direcció que Puente havia implantat a Adif i a Renfe envoltant-se d'equips de confiança política. Sindicats del sector i partits de l'oposició portaven setmanes reclamant canvis a la cúpula de l'operador.
El càlcul electoral d'un nomenament accelerat
El relleu a Adif no es pot deslligar del calendari. Les eleccions generals del 29 de novembre són a tres setmanes i les enquestes no són favorables per al PSOE. Cuerpo arriba al Ministeri de Transports sense abandonar la cartera d'Economia, amb l'argument que Espanya registra un creixement superior al de la resta de socis europeus, una dada que Pedro Sánchez ja ha anunciat que posarà en valor en campanya.
El mateix Sánchez, en anunciar el nomenament de Cuerpo, va destacar el seu «tarannà» i la seva «capacitat de gestió», atributs que contrasten deliberadament amb l'estil confrontacional que va caracteritzar Puente durant la seva etapa a Transports. El vicepresident va concedir una entrevista a TVE poques hores després de la seva designació per fixar la seva posició pública davant la crisi ferroviària.
L'accident d'Urda se suma al d'Adamuz, ocorregut setmanes abans, com els dos episodis més greus d'una crisi que ha posat en evidència les deficiències de la xarxa ferroviària espanyola i la gestió de l'organisme responsable de la seva infraestructura. La concatenació de tots dos sinistres i les successives polèmiques amb sindicats i treballadors del sector van acabar per fer insostenible la posició de Puente i, per extensió, la de Marco al capdavant d'Adif.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.
