El que havia estat un avís durant mesos s'ha convertit ara en una realitat que ressona arreu. Europa: Alternativa a Alemanya (AfD) ha guanyat les eleccions a Saxònia-Anhalt, obrint, per primera vegada des del final del nazisme, la possibilitat real que el extrema dreta Una dona alemanya s'incorpora al poder executiu d'un terraEl resultat, que va ser un xoc a Brussel·les, marca un punt d'inflexió en el panorama polític del continent.

Fins ara, l'AfD havia consolidat la seva presència parlamentària en diversos parlaments regionals i al Bundestag, on té un gran grup parlamentari. Però el que fa que aquest resultat sigui qualitativament diferent és que, per primera vegada, el partit ultranacionalista té una oportunitat real de passar de l'oposició a convertir-se en una força de govern. La diferència entre seure a la cambra i formar part del gabinet d'un estat federal alemany no és gens insignificant: implica la gestió pressupostària, la policia, la política educativa i l'administració directa.

El tabú entorn del cordó sanitari, sota pressió

Els principals partits polítics d'Alemanya — la CDU/CSU, el SPD, els Verds i el FDP — han mantingut durant anys el que a Alemanya es coneix informablement com el Tanca de foc, el tallafocs: la negativa a formar una coalició o a governar amb l'AfD sota cap circumstància. Aquest compromís, que fins ara ha estat l'obstacle principal a la normalització de l'extrema dreta, es veurà sotmès a una pressió sense precedents si els resultats de les eleccions a Saxònia-Anhalt no permeten formar un govern sense l'AfD o sense la seva abstenció. La resposta dels partits constitucionalistes d'Alemanya determinarà en gran mesura la direcció que pren la resta del continent.

A Brussel·les, la reacció ha estat de contenuda alarma. Les institucions europees fa anys que observen com partits amb ideologies ultranacionalistes i eurosceptiques han anat guanyant posicions de poder a Hongria, Itàlia, Finlàndia i els Països Baixos. Però Alemanya té un pes específic — polític, econòmic i simbòlic — que cap d'aquests països posseeix. Una Alemanya en què l'AfD tingués un escó a l'executiu de qualsevol dels seus estats federals alteraria l'equilibri de poder dins del mateix Consell Europeu.

Una ideologia que ja no és a les perifèries

L'ascens de l'AfD no es pot considerar un fenomen aïllat ni una anomalia passatgera. El partit, inicialment fundat com un partit eurosceptic amb un enfocament econòmic, s'ha desplaçat cap a posicions que inclouen restriccions radicals a la immigració, la qüestió de les institucions de la UE i un discurs basat en la identitat que s'inspira directament en la tradició völkisch de la dreta alemanya entre les dues guerres mundials. El fet que aquest programa hagi aconseguit mobilitzar una part significativa de l'electorat en un estat alemany és una realitat que els demòcrates europeus ja no poden menystenir com una protesta passatgera.

Els resultats a Saxònia-Anhalt també reflecteixen les fractures que el model socioeconòmic alemany ha deixat a les regions de l'est, on la reunificació no va comportar la convergència promesa i on la desafecció envers els grans partits s'ha arrelat durant dècades. L'AfD ha aconseguit capitalitzar aquesta frustració amb una narrativa senzilla, basada en la identitat i antiestabliment que, en absència d'alternatives creïbles des del centre, ha omplert el buit.