Claves
- Comín és el segon dirigent del procés a l'estranger que torna, després de Lluís Puig el dimecres
- Va creuar a peu el Coll de Belitres des de Cerbère amb prop d'un centenar d'acompanyants
- Va defensar que sense l'exili no hi hauria hagut amnistia ni els vots necessaris per aprovar-la
- Puigdemont continua sent l'únic dels tres que encara no ha concretat el seu retorn
Toni Comín va posar fi aquest diumenge a gairebé nou anys de residència a Bèlgica creuant a peu el Coll de Belitres, el pas fronterer entre Cerbère, al Rosselló, i Portbou, a l'Alt Empordà. Va ser el segon dels tres dirigents del procés que romanien a l'estranger a tornar a Catalunya després de Lluís Puig, que ho va fer el dimecres passat. L'exconseller de Salut ja havia tornat a Espanya el dijous anterior per completar el tràmit d'acatament de la Constitució davant la Junta Electoral Central i adquirir formalment la condició de eurodiputat, un càrrec que exerceix des de Brussel·les.
La jornada va tenir una posada en escena deliberadament simbòlica. Comín va convocar el seu entorn a Cerbère a les 11.30 hores per emprendre una marxa d'aproximadament una hora fins a Portbou. Junto a familiars i amics, l'acompanyaren dirigents de Junts com Josep Rius, Marta Madrenas, Jordi Fàbrega i Agustí Colomines, amb qui comparteix militància a Moviment d'Esquerres. També hi van acudir el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, l'eurodiputat de Comuns Jaume Asens —que es reivindica amic personal de l'exconseller— i el representant d'Esquerra Republicana Isaac Peraire. La concentració va aplegar prop d'un centenar de persones.
El Coll de Belitres com a escenari polític: la urna de l'1-O i el memorial republicà
El discurs polític de Comín es va pronunciar al cim del Coll de Belitres, punt exacte que marca la frontera entre França i Espanya i on s'erigeix un memorial als milers de republicans que van creuar en direcció contrària durant l'exili de la Guerra Civil. L'exconseller va parlar amb una urna del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 com a element visual de fons, en una imatge que el seu entorn va difondre àmpliament.
En la seva intervenció, Comín va qualificar el retorn de «la festa més bonica que mai hagués imaginat» i el va emmarcar com «una victòria col·lectiva de l'independentisme», tot i que va aclarir que no es tracta de la victòria definitiva. La tesi central del seu discurs va ser que l'exili no va ser una fugida, sinó una estratègia deliberada: sense ell, va sostenir, no hi hauria hagut prou pressió internacional perquè el Congrés aprovés la llei d'amnistia. «Els set vots eren importantíssims, però l'amnistia necessitava un camp adobat, i s'ha anat adobant des de l'exili», va afirmar.
L'exconseller va tancar la seva intervenció reivindicant la continuïtat del projecte independentista i defensant que la independència de Catalunya «segueix sent un objectiu possible per alt que sigui el preu». Una declaració que subratlla que el seu retorn no implica moderació de posicions, sinó la voluntat de continuar el mateix full de ruta des del territori.
Un retorn que no tanca cap debat
La tornada de Comín es produeix en un moment en què l'amnistia encara no ha desplegat tots els seus efectes jurídics i mentre Carles Puigdemont —el tercer dels dirigents a l'estranger— no ha fixat data per al seu propi retorn. L'exconseller, que va mantenir el seu escó al Parlament Europeu durant tots aquests anys des de Brussel·les, passa ara a desenvolupar la seva activitat política des de Catalunya, tot i que la seva agenda immediata no va ser concretada en l'acte de Portbou.
