El Consell Nacional per a la Prevenció del Blanqueig de Capitals que l'Executiu de Pedro Sánchez va anunciar el juliol passat continua sense existir formalment. Tres mesos després que el Ministeri d'Economia, dirigit per Carlos Cuerpo, sotmetés a audiència pública el projecte d'ordre ministerial que donaria vida a l'organisme, la pròpia Direcció General del Tresor i Política Financera ha confirmat per escrit que la norma no ha estat ni aprovada ni publicada, i que el Consell, per tant, no s'ha constituït.

La resposta oficial arriba a través d'una resolució emesa en el marc d'una sol·licitud de transparència en la qual es demanaven detalls sobre la composició de l'òrgan, el pressupost assignat, les eventuals retribucions dels seus membres i les reunions celebrades des de la seva posada en marxa. Economia només va respondre a la primera de les preguntes: l'estat administratiu del projecte. La resta de qüestions van ser inadmeses a l'empara de l'article 18.1.a) de la Llei de Transparència, que permet rebutjar sol·licituds referides a informació en curs d'elaboració. La pròpia Administració va reconèixer que aquest article era aplicable precisament perquè el Consell encara no ha nascut.

Un termini que encara no ha començat a córrer

L'esborrany de la norma fixava que el Consell hauria de constituir-se en el termini màxim d'un mes des de l'entrada en vigor de l'ordre ministerial. Atès que aquesta ordre continua sense aprovar-se ni publicar-se al BOE, el còmput d'aquest termini ni tan sols ha començat. La normativa projectada també estableix una reunió mínima anual, amb possibilitat de sessions addicionals a convocatòria de la seva presidència.

L'organisme estava concebut com un òrgan consultiu i assessor de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, amb l'objectiu de facilitar l'intercanvi d'informació entre les esferes pública i privada, detectar noves modalitats de risc i elaborar recomanacions conjuntes. La seva composició prevista inclou el Banco de España, la Comisión Nacional del Mercado de Valores, la Policía Nacional, la Guardia Civil, l'Agència Tributària i diverses fiscalies especialitzades, a més de representants de sectors professionals i empresarials subjectes a la normativa antiblanqueig.

En el preàmbul del projecte, el Ministeri justifica la iniciativa en la creixent complexitat dels fluxos financers internacionals, la digitalització de les economies i el caràcter transnacional de les amenaces. El document també permet la creació de comissions tècniques especialitzades i sistemes d'intercanvi d'informació, amb les cauteles corresponents en matèria de confidencialitat i protecció de dades.

El context judicial en el qual va sorgir l'anunci

El projecte es va fer públic poques setmanes després que l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero fos assenyalat judicialment per presumptes delictes de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal en el marc del cas Plus Ultra, relacionat amb el rescat públic d'aquesta aerolínia durant la pandèmia. La documentació oficial que avala la creació del Consell no estableix cap vincle amb aquest procediment judicial, i el Govern ha centrat la seva justificació en raons de política preventiva de caràcter general.

El projecte estableix expressament que la constitució i el funcionament del nou òrgan no generaran despesa addicional, en cobrir-se amb els recursos personals, tècnics i pressupostaris ja assignats a les unitats participants. El termini d'audiència pública per presentar al·legacions va concloure el 27 de juliol, però des de llavors els informes preceptius segueixen el seu curs sense que l'ordre hagi assolit la fase d'aprovació.