Els altercats del dissabte al centre de Barcelona —amb 128 detinguts, 72 dels quals menors d'edat, 15 agents ferits i danys en desenes de comerços— han traslladat el debat sobre la seguretat al terreny polític en el pitjor moment per a Salvador Illa: a menys d'un mes de les eleccions generals del 29 de novembre. Junts, PP i Vox han exigit aquest diumenge explicacions al Govern per la gestió del dispositiu policial, mentre el president prometia que s'identificarà tots els responsables.

Els incidents es van concentrar a l'entorn de la plaça de Catalunya i van deixar un rastre de destrucció: 31 contenidors cremats, danys al mobiliari urbà i saquejos en 23 establiments. La convocatòria, difosa sense autorització a través de TikTok sota l'etiqueta Blocus, va reunir grups de joves, molts encaputxats, en el que els Mossos descriuen com una dinàmica de petits col·lectius sense estructura organitzativa aparent que es van llançar al vandalisme sense cap reivindicació política identificable.

La comissària dels Mossos admet que la violència els va agafar per sorpresa

La comissària cap dels Mossos d'Esquadra, Silvia Catà, va reconèixer en declaracions a Catalunya Ràdio que el cos no va anticipar la intensitat del que s'esdevindria. Va qualificar de «bastant inexplicable» la dinàmica dels disturbis i va admetre que grups sense estructura ni reivindicació concreta van generar un nivell de violència que va superar les previsions del dispositiu. Quatre dels catorze mossos ferits ho van ser de gravetat. Entre els detinguts hi ha persones de tan sols 14 anys.

Aquesta admissió ha estat el principal argument que l'oposició ha fet servir per reclamar responsabilitats a la consellera d'Interior, Núria Parlon. Si la pròpia cúpula policial reconeix que no estava preparada per al que va passar, la pregunta que PP i Junts traslladen a l'opinió pública és inevitable: de qui és la responsabilitat política d'aquest error de previsió?

Junts i PP demanaran la compareixença de Parlon al Parlament

Tant Junts com el PP català han anunciat que sol·licitaran la compareixença urgent de la consellera al Parlament. La portaveu popular, Lorena Roldán, ha qüestionat la idoneïtat del dispositiu desplegat. Per la seva banda, la candidata de Junts al Congrés per Barcelona, Míriam Nogueras, ha recorregut a l'exemple francès —on episodis similars s'han repetit els darrers anys— per advertir que Catalunya no pot seguir aquest camí: «Uns pugen la persiana cada matí i altres les fan malbé de nit», va afirmar, reivindicant la seva formació com a defensora de «la gent honrada i treballadora». Vox, per la seva banda, ha aprofitat la conjuntura per tornar a instal·lar el debat sobre immigració i delinqüència, un terreny en el qual el partit de Santiago Abascal busca diferenciar-se de cara al 29-N.

Rufián: condemna els saquejos però apunta a «operacions d'Estat»

La reacció de Gabriel Rufián, candidat d'ERC a les eleccions generals, va ser més singular. Va condemnar explícitament els disturbis i va anomenar «lladres» els qui van saquejar els comerços —no activistes—, però en el mateix moviment va llançar una acusació sense suport verificable: va insinuar que darrere de la convocatòria podria haver-hi una «operació d'Estat» dissenyada per desestabilitzar governs progressistes. «Fa olor d'operació d'Estat des d'aquí», va arribar a afirmar. La hipòtesi, plantejada sense cap evidència concreta, contrasta amb les dades disponibles: 128 detinguts, la majoria menors, la procedència i la motivació dels quals els Mossos encara estan investigant.

El rerefons electoral és innegable. Amb el 29 de novembre a l'horitzó, la seguretat ciutadana i el debat sobre integració i immigració amenacen de convertir-se en eixos de la campanya. El Govern d'Illa, que fa tot just uns mesos que és al càrrec, afronta una pregunta incòmoda: si la policia autonòmica admet que va ser sorpresa per una convocatòria viral a TikTok, quins protocols d'intel·ligència i anticipació té actualment la conselleria d'Interior per a aquest tipus de mobilitzacions espontànies?