L'Administració General de l'Estat havia reconegut obligacions d'inversió per només 5.365 milions d'euros en tancar l'agost del 2026, enfront d'un crèdit total de 19.811 milions disponibles al capítol d'inversions reals. La taxa d'execució se situava així en el 27,1%, la qual cosa deixa pendent de materialitzar 14.446 milions —pràcticament tres de cada quatre euros pressupostats— quan faltaven quatre mesos per al final de l'exercici. Les dades procedeixen de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE).

El desfasament resulta encara més cridaner si es considera que el Govern va ampliar la dotació inicial de manera significativa durant l'any. Els 11.062 milions pressupostats en origen es van incrementar en 8.749 milions addicionals mitjançant modificacions de crèdit, un 79,1% més. L'executiu, per tant, no només no va retallar la capacitat inversora, sinó que la va quasi duplicar sobre el paper, sense que això es traduís en una execució equiparable.

Compromisos que encara no són pagaments

Entre les obligacions reconegudes i el crèdit disponible hi ha una categoria intermèdia: els compromisos de despesa, que rondaven els 14.060 milions a finals d'agost. La diferència de gairebé 8.700 milions respecte a les obligacions formalment reconegudes reflecteix contractes signats o licitacions en curs els hites de certificació o lliurament dels quals encara no s'havien produït. En les grans inversions —defensa, infraestructures, equipaments tecnològics—, els terminis entre el compromís i la facturació real poden abastar diversos exercicis.

Per posar en perspectiva la dada, convé comparar-la amb altres partides. Les despeses de personal havien executat el 67,1% del seu crèdit i les financeres el 74%. Les nòmines i els interessos del deute segueixen calendaris fixos que no depenen de processos de contractació ni de certificacions d'obra, la qual cosa explica la bretxa amb el capítol inversor.

El paper dels pressupostos prorrogats

Espanya porta des del 2023 sense aprovar uns comptes nous, i la pròrroga pressupostària obliga a cobrir les noves prioritats mitjançant modificacions de crèdit, un mecanisme més lent i administrativament més complex que una dotació ordinària. Això pot retardar l'inici efectiu de licitacions i desplaçar el reconeixement d'obligacions cap al darrer tram de l'any. Amb tot, les dades agregades no permeten atribuir automàticament a la pròrroga tota la baixa execució ni concloure que hi hagi una decisió deliberada de retenir despesa.

Si els projectes compromesos es certifiquen i es liquiden durant el darrer quadrimestre, la fotografia anual podria canviar de manera substancial. En canvi, si part del crèdit expira sense executar-se, la seva aportació a l'activitat econòmica de l'exercici serà inferior a la prevista.

Fons europeus: un altre compte pendent

Els 14.446 milions sense executar corresponen al pressupost nacional d'inversions, no als fons del Pla de Recuperació europeu, tot i que totes dues magnituds coincideixen en el temps. La Comissió Europea va fixar el 31 d'agost del 2026 com a data límit per acreditar els hites del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, i el 30 de setembre per presentar les sol·licituds de pagament. El Govern va trametre el 30 de setembre una sol·licitud per 25.861 milions, vinculada a 148 hites i objectius. Aquesta sol·licitud està pendent de validació per part de Brussel·les, i la seva presentació no equival a l'aprovació definitiva del desemborsament.

Un acord del Consell de Ministres de l'1 de setembre va habilitar a més que determinades actuacions vinculades a hites ja certificats dins del termini puguin completar la seva execució material posteriorment, sense ampliar el termini europeu. La mesura no suposa una pròrroga general i exigeix acreditar la vinculació amb els objectius certificats.

Amb les eleccions generals convocades per al 29 de novembre, la bretxa entre el crèdit pressupostat i les inversions comptabilitzades es converteix en un argument de l'oposició per exigir rendició de comptes sobre la gestió de la despesa pública.