Tres mesos després que prop de 80.000 persones creuessin la frontera d'El Tarajal, Ceuta ha recuperat una aparença de normalitat superficial, però arrossega una crisi de fons que les seves institucions no poden resoldre soles. La imatge més cridanera ja no és la de milers de persones entrant, sinó la contrària: desenes de ciutadans marroquins que cada dia recullen les seves pertinences, caminen cap a l'espigó i creuen de tornada al seu país, conscients que no tenen opcions legals per quedar-se a Espanya.

Les xifres de qui roman a la ciutat autònoma continuen sent molt elevades. La Policia Nacional n'estima entre 8.000 i 10.000; el Govern ceutí eleva aquesta xifra fins a 15.000. D'aquestes, 7.477 estan allotjades en recursos de l'Estat mentre esperen la resolució de les seves sol·licituds de protecció internacional, que en la pràctica seran denegades en gairebé tots els casos: el Marroc està classificat com a país segur per la Unió Europea.

Operacions policials i retorns voluntaris

Els retorns voluntaris s'han accelerat les últimes setmanes com a conseqüència directa de les operacions de les forces de seguretat. Els agents han desallotjat tots els assentaments de platja i han desarticulat habitatges que acollien immigrants en condicions de sobreocupació, cobrant fins a deu euros diaris per un espai. En una sola intervenció al barri del Príncipe, la Policia va localitzar 74 persones vivint en un únic immoble. Davant d'aquesta pressió, i en comprovar que les seves sol·licituds d'asil no prosperaran, molts opten per marxar abans que se'ls obri un expedient d'expulsió, que els prohibiria tornar-ho a intentar durant anys.

Els qui sí que accepten ser identificats són traslladats al Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE) per formalitzar la seva petició d'asil, tot i que la destinació final, segons les mateixes fonts policials, serà igualment la deportació. Una minoria, en canvi, prefereix mantenir-se en la clandestinitat amb l'esperança d'arribar a la Península pagant xarxes de tràfic de persones, o d'aconseguir amb el temps un permís de treball per arrelament, com va passar amb part dels arribats el 2021.

El nus legal dels menors no acompanyats

El problema que té en suspens les autoritats ceutíes és el dels menors no acompanyats. Els 17 recursos de protecció de la ciutat acullen actualment 3.619 joves estrangers, quan la seva capacitat ordinària és per a poc més d'una trentena. Això suposa el 12.380% d'ocupació, quan la llei d'estrangeria obliga a redistribuir els menors entre altres comunitats autònomes quan se supera el 150%. Malgrat aquesta obligació legal, fins ara només 180 joves han estat reubicats.

La ministra de Joventut, Sira Rego, va assenyalar públicament que qualsevol menor que desitgi romandre a Espanya té dret a fer-ho segons la legislació vigent, la qual cosa en la pràctica tanca la porta a retorns generalitzats. La via de la reagrupació familiar tampoc avança: la Policia ha enviat expedients al Marroc per a 125 menors amb l'objectiu que tornin amb les seves famílies, però el país veí no ha respost a cap d'ells.

Fonts policials consultades pel mitjà que ha donat a conèixer aquesta situació adverteixen que el bloqueig envia un missatge perillós: si els menors romanen a Espanya malgrat haver entrat de manera irregular, l'incentiu perquè altres ho intentin es manté intacte. «Si aquest pols no es guanya, l'objectiu està aconseguit», resumeix un comandament. La pressió sobre una ciutat d'amb prou feines 84.000 habitants, que assumeix en solitari una càrrega que el conjunt de l'Estat no ha volgut o no ha sabut repartir, és la ferida que Ceuta encara no ha pogut tancar.