Tres mesos i mig després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta el passat 30 de juliol, més de 5.500 persones amb expedient d'expulsió pendent han desaparegut del radar policial i no poden ser localitzades. La xifra l'aporten fonts de la Policia Nacional, que descriuen una situació en què els tràmits de repatriació resulten pràcticament inviables sobre el terreny.

El procediment arrenca quan una patrulla detecta algú sense documentació a la ciutat autònoma. A partir d'aquí s'obre un expedient d'expulsió, però el procés exigeix que l'afectat acudeixi a una entrevista amb agents per determinar si pot acollir-se al dret d'asil. Segons les mateixes fonts policials, la immensa majoria dels prop de 8.000 adults amb expedient obert han optat per no presentar-se a aquesta cita, calculant que si la sol·licitud de protecció internacional els és denegada quedarien en una posició més vulnerable davant la repatriació.

Gairebé 3.700 menors no acompanyats, sense destinació clara

Al volum d'adults il·localitzables s'afegeix la presència a Ceuta d'aproximadament 3.700 menors no acompanyats identificats per les autoritats, que també habiten la ciutat sense que existeixi una solució definida per a la seva situació. En total, entre adults amb expedient obert i menors identificats, el nombre de persones en situació irregular que romanen a Ceuta ronda les 12.000, una xifra que s'afegeix a les més de 88.000 que, segons la Guàrdia Civil, van abandonar voluntàriament la ciutat autònoma durant les setmanes posteriors a l'entrada massiva.

Les patrulles policials continuen trobant diàriament desenes de persones sense identificar pels carrers de Ceuta, la qual cosa manté a l'alça el nombre total d'irregulars. Aquesta dinàmica posa en evidència les limitacions de l'actual marc de gestió migratòria: obrir un expedient no garanteix que l'afectat romangui localitzable, i la saturació del sistema dificulta tant les expulsions efectives com el processament de les sol·licituds d'asil.

El cas de Ceuta s'emmarca, a més, en un context judicial actiu: la jutgessa Tardón ha imputat l'ex delegat del Govern a la ciutat i l'ha citat a l'Audiència Nacional per al proper 18 de novembre en relació amb els fets vinculats a l'entrada massiva de juliol.