Claves
- La Guàrdia Civil descarta que el CNI emetés una alerta real abans de la crisi de Ceuta
- L'informe qualifica els contactes previs d'intercanvi rutinari entre analistes, no d'avís formal
- Robles i Marlaska mantenen versions contradictòries sobre quina informació va rebre el Govern
- L'Audiència Nacional investiga si les autoritats haurien pogut actuar amb més anticipació
La Guàrdia Civil ha conclòs en un informe datat l'11 de novembre que la informació facilitada pel Centro Nacional de Inteligencia (CNI) abans de l'entrada massiva de migrants a Ceuta a finals de juliol era «parcial» i «insuficient» per avaluar la magnitud del risc, i que en cap cas es pot equiparar a una alerta primerenca. El document, al qual va tenir accés l'agència EFE, rebutja que les comunicacions d'intel·ligència anticipessin el salt entre una convocatòria ordinària i una crisi de caràcter excepcional.
Segons l'informe, la Jefatura de Información de la Guàrdia Civil no va rebre cap comunicació que pogués qualificar-se d'«alerta» en els dies anteriors al succés, i l'institut armat tampoc no té constància que altres unitats rebessin un avís d'aquestes característiques. El que sí que hi va haver van ser contactes —trucades telefòniques i missatges de WhatsApp— entre un membre del CNI i un agent de la UCE3 de la Guàrdia Civil entre el 29 de juliol i el 7 d'agost, que el mateix informe descriu com un «intercanvi habitual entre analistes d'informació».
L'argument del nivell d'interlocució
El document afegeix un raonament revelador: si el CNI hagués previst un esdeveniment amb la magnitud i la gravetat d'amenaça a la seguretat nacional que va tenir la crisi de Ceuta, el canal de comunicació emprat hauria estat molt diferent, «molt superior, fins i tot del màxim nivell polític». El recurs a missatges de WhatsApp entre analistes de rang mitjà contradiu, a judici de la Guàrdia Civil, que es tractés d'un advertiment formal de pes.
Tensió interna al Govern, ara aguditzada
Aquest nou informe reactiva una controvèrsia que va dividir l'Executiu des de l'estiu. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va sostenir públicament que el CNI havia traslladat a les Forces de Seguretat i a la Delegació del Govern la informació recollida pels seus agents. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va negar en canvi haver rebut cap advertiment que permetés preveure una allau d'aquesta envergadura.
La disputa es va complicar quan la desclassificació de documents va acreditar que el 29 de juliol, un dia abans de la crisi, el CNI sí havia alertat de convocatòries a les xarxes socials per accedir a Ceuta tant per mar com per la tanca, i que aquesta informació havia estat compartida amb els serveis d'intel·ligència marroquins i amb la unitat d'informació de la Guàrdia Civil. A això se li va afegir que la resposta enviada per la Secretaria d'Estat de Seguretat a l'Audiència Nacional va ser qüestionada per ometre una d'aquestes comunicacions del CNI.
El malestar dins el Govern es va aprofundir a més quan la Policia Nacional va trametre directament a la jutgessa instructora un informe que assenyalava que l'entrada havia estat planificada i apuntava a una possible implicació d'agents marroquins, sense passar prèviament per Marlaska, la qual cosa va generar la irritació del ministre.
La investigació judicial en curs a l'Audiència Nacional haurà de determinar si les autoritats disposaven d'informació suficient per haver adoptat mesures preventives i, en cas afirmatiu, quines decisions es van prendre o es van deixar de prendre abans que es produís la crisi.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


