La ciutat xinesa de Shenzhen acull aquest dimarts la primera reunió simultània dels presidents dels Estats Units, la Xina i Rússia —Donald Trump, Xi Jinping i Vladímir Putin— en el que constitueix la trobada més rellevant entre potències nuclears en dècades. L'agenda pivota sobre el control d'armament atòmic, el conflicte a Ucraïna i l'arquitectura de seguretat global.

La Xina exerceix d'amfitriona i, amb això, projecta una imatge de potència mediadora capaç de congregar els dos grans rivals de Pequín en una mateixa sala. La diplomàcia xinesa ha cifrат l'objectiu de la cita en «un intercanvi d'opinions en profunditat sobre qüestions que afecten la pau mundial». Per a Xi, la cimera també té una dimensió econòmica i tecnològica: busca avançar en acords de cooperació en intel·ligència artificial que limitin el risc d'una nova guerra comercial a gran escala.

Trump arriba a Shenzhen després de completar la seva participació en la cimera de l'ASEAN a Filipines i amb l'objectiu d'aconseguir el que Washington reclama des de fa anys: incorporar la Xina a un marc de control d'armes nuclears, terreny que va quedar sense cobertura després de la caducitat del tractat Nou START entre Moscou i Washington. «Crec que estem molt a prop d'aconseguir-ho. Mantindrem una bona reunió sobre aquest assumpte», va declarar el president nord-americà abans de partir cap a Àsia.

Ucraïna, el fons de la cimera

El conflicte a Ucraïna condiciona tota l'agenda. Els Estats Units han aconseguit reprendre els contactes diplomàtics amb Kiev i Moscou, i els socis europeus s'han declarat disposats a participar en rondes negociadores posteriors amb la finalitat d'assolir una pau que redefineixi la seguretat al continent. Aquest marc de seguretat renovat és precisament un dels objectius de Rússia, que aspira a condicionar el paper de l'OTAN a l'Europa de l'Est.

No obstant això, José María Peredo, catedràtic de Comunicació i Política Internacional de la Universitat Europea, retalla les expectatives sobre l'impacte immediat de la cita. Peredo considera «exagerades» les comparacions amb la Conferència de Ialta de 1945 i adverteix que l'absència de representants europeus i ucraïnesos a Shenzhen impedeix que la trobada sigui «decisiva per al continent europeu». En la seva anàlisi, la cimera pot servir per «avançar en el procés negociador» però no per tancar el conflicte.

Qui en surt més beneficiat

Segons Peredo, Putin és el líder que més guanya amb el format de la reunió: la seva presència en peu d'igualtat al costat dels presidents de les dues majors economies del planeta li atorga una legitimitat internacional que, al seu parer, «no li correspon» en aquest moment. «No és el seu lloc», sentencia el catedràtic, que atribueix la invitació russa a la combinació del factor nuclear i al front obert a Ucraïna.

Per a l'expert, el millor escenari possible de Shenzhen seria l'obertura d'una nova fase de cooperació en matèria d'armament nuclear que generi «un ambient de més entesa entre potències que rivalitzen» i redueixi el risc que les tensions derivin en un conflicte directe, una guerra híbrida o una desestabilització a gran escala. Trump, per la seva banda, arriba debilitat després dels resultats de les eleccions de mig mandat i necessita tancar els conflictes oberts —Ucraïna i l'Iran— per recuperar marge de maniobra econòmic i polític a casa.