La candidatura de Míriam Nogueras afronta el tram final de la campanya del 29-N amb perspectives que, segons la demoscòpia, podrien traduir-se en el pitjor resultat de la història de la dreta nacionalista catalana en unes eleccions generals. Els sondejos anticipen una pèrdua d'entre dos i tres dels set escons aconseguits el 2023, la qual cosa situaria Junts com a cinquena força a Catalunya, per darrere del PSC, ERC, el PP i Vox.

Des del partit postconvergent argumenten que les enquestes els han infravalorat històricament i que les generals són, per definició, el pitjor terreny per al seu electorat. Tanmateix, la particularitat d'aquest cicle és que la sagnia electoral no té una direcció única: Junts competeix per retenir vots en tots els flancs alhora.

El candidat catalanista de Vox captura vot postconvergent

Un dels fenòmens més cridaners que registren els sondejos és la fugida de vots de Junts directament cap a Vox, quelcom que fa tot just uns anys hauria resultat impensable. El fenomen s'atribueix en bona part al perfil del cap de llista de Vox per Barcelona, Juanjo Aizcorbe, advocat i exdiputat amb accent manresà, que utilitza el català amb naturalitat en campanya, no reclama retallades competencials i es presenta com a defensor de la identitat catalana. El seu to conciliador amb els rivals i el seu posicionament allunyat del discurs habitual del partit a Catalunya —més orientat a seduir joves i exvotants socialistes del cinturó metropolità— ha sorprès fins i tot dins de la mateixa formació. Nogueras ha reaccionat confrontant amb Vox de manera més directa que en campanyes anteriors.

La investidura a Sánchez i la ruptura amb el PSOE pesen en l'electorat

La dificultat de Junts per retenir l'electorat de dretes té una causa de fons: el partit va donar suport a la investidura de Pedro Sánchez i els acords derivats d'aquesta, més enllà de l'amnistia, no s'han materialitzat, la qual cosa va motivar la ruptura de la taula de negociació amb el PSOE. Votar Junts no és, en aquest context, garantia d'un canvi de govern. La mateixa Nogueras ha deixat oberta la porta a investir un president socialista que no sigui Sánchez si els seus vots resultessin decisius, tot i que descarta qualsevol acord amb un govern del PP que compti amb Vox.

En el flanc contrari, el PSC s'erigeix com a vot útil per a qui vol bloquejar la dreta, captant juntaires moderats preocupats per possibles retrocessos en matèria lingüística o identitària. Mentrestant, Gabriel Rufián ha consolidat un lideratge popular que acosta ERC a disputar-li al PSC el primer lloc a Catalunya, amb atacs sistemàtics a Junts en mítings i debats que els postconvergents no saben ben bé com gestionar.

El PP d'Albiol i l'absència d'Aliança Catalana, factors afegits

El candidat del PP, Xavier García Albiol, suma pressió des del centredreta amb un discurs centrat en la seguretat, l'ocupació il·legal d'habitatges i la immigració irregular, apel·lant a la transversalitat que li dona majories a Badalona sense entrar en el debat identitari. Per la seva banda, la no concurrència d'Aliança Catalana —que previsiblement disputarà a Junts bona part de la seva representació a les municipals de maig— no alleuja les dades, sinó que les empitjora: els vots que haurien anat a Orriols no tornen automàticament a Puigdemont.

L'escenari és especialment inquietant per als postconvergents perquè el 29-N funciona com a termòmetre de cara a dues cites electorals més directes: les municipals de primavera i, sobretot, les properes eleccions al Parlament. Per intentar remontar en el darrer tram de campanya, Junts ha recorregut a la presència d'exlíders convergents en actes públics, en un intent d'apel·lar a la memòria històrica del catalanisme de centredreta.