La Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb), participada majoritàriament per l'Estat, ha ofert contractes de lloguer social a famílies vulnerables d'un edifici a Torremolinos (Màlaga) amb rendes que superen els límits establerts per la pròpia normativa del Govern. El cas queda documentat amb un certificat expedit el passat 19 d'octubre pel Ministeri d'Habitatge que fixa el preu de referència d'un dels pisos afectats entre 380 i 584 euros mensuals, mentre que la Sareb va arribar a reclamar inicialment 1.500 euros per aquell mateix immoble.

La denúncia l'ha interposada José Luis Fuentes García, un militar jubilat de 76 anys amb càncer de colon i altres dolències cròniques, que resideix a l'edifici situat al barri malagueny d'El Calvario amb la seva dona, de 74 anys. Fuentes porta anys en aquell pis en virtut d'un subarrendament subscrit el 2019 amb una agència que gestionava l'immoble per a l'antiga propietària, la promotora Mamelli S.A. La fallida d'aquesta societat va desencadenar una execució hipotecària que va traslladar la titularitat a la Sareb.

Una «bonificació» que segueix doblant els màxims legals

Davant la negativa de Fuentes a signar el contracte de 1.500 euros mensuals, la Sareb li va oferir una «bonificació» durant el primer any que rebaixaria la quota a 889 euros per un pis de 67 metres quadrats en estat de conservació declarat «deficient». Tanmateix, aquesta xifra bonificada també excedeix àmpliament el llindar que marca el Fondo Social de Vivienda (FSV), mecanisme de protecció impulsat el 2012 i encara vigent, que fixa la renda dels lloguers socials en una forquilla d'entre 150 i 400 euros mensuals, amb un límit addicional del 30% dels ingressos nets familiars per a llars en risc d'exclusió social, amb rendes baixes, edat avançada o patologies greus. Segons Fuentes, qualsevol contracte que superi els 400 euros mensuals en aquestes circumstàncies tindria caràcter irregular d'acord amb el reial decret que regula aquestes prestacions.

L'afectat ha emprès accions judicials simultànies contra la Sareb, contra l'Ajuntament de Torremolinos —que va actuar com a intermediari en la regulació dels arrendaments— i contra l'administradora vinculada a les dues societats mercantils que gestionaven els subarrendaments de l'edifici. La seva postura és clara: està disposat a pagar una renda d'entre 400 i 584 euros mensuals, en línia amb allò que certifica el Ministeri d'Habitatge, però rebutja qualsevol quantitat superior.

21 famílies van signar contractes que podrien ser irregulars

El cas de Fuentes no és aïllat. Del total de 39 famílies residents a l'edifici, 21 van subscriure el setembre de 2025 nous contractes de lloguer social amb la Sareb per imports que oscil·laven entre els 105 i els 600 euros mensuals, determinats en funció dels informes de vulnerabilitat emesos pels serveis socials municipals. Les que van acceptar rendes per damunt dels 400 euros haurien signat contractes en contradicció amb la normativa del FSV, segons la denúncia.

La situació té a més un precedent processal rellevant: a principis de 2024, un jutjat de Torremolinos va acordar el llançament de diversos immobles de l'edifici, però la notificació no va arribar mai als inquilins, que van continuar pagant els seus lloguers sense saber que penjava sobre ells una ordre de desnonament. La Sareb va presentar davant dels tribunals la sol·licitud de llançament de quatre habitatges i 35 places de garatge el 5 d'octubre de 2024, només sis dies després que el Govern aprovés el seu «escut social» per protegir les famílies vulnerables davant els desnonaments.

La contradicció entre el discurs oficial de l'Executiu en matèria d'habitatge i la gestió concreta de l'entitat que controla és l'eix de la batalla legal que manté Pedro Sánchez exposat a una acusació que neix, precisament, d'un certificat signat pel seu propi Ministeri d'Habitatge.