En plena campanya electoral per als comicis del 29 de novembre, Carles Puigdemont ha concedit una entrevista al diari El Mundo en què descriu amb detall com va viure les negociacions amb el PSOE que van culminar en la llei d'amnistia. L'expresident de la Generalitat assegura que va ser conscient que la necessitat de Pedro Sánchez d'aconseguir la investidura li atorgava una posició de força, i que la va emprar per obtenir el màxim de concessions possibles.

Segons les seves pròpies paraules recollides pel rotatiu madrileny, Puigdemont afirma que el president del Govern era conscient de les condicions que se li plantejaven i que les va acceptar una a una. El líder de Junts descriu Sánchez com algú disposat a cedir en punts fonamentals amb tal d'assegurar-se el suport parlamentari necessari per governar, cosa que el mateix Puigdemont emmarca en termes de victòria davant l'Estat espanyol.

Declaracions que sacsegen la campanya del 29-N

El moment escollit per publicar aquestes declaracions no és accidental: a poc més de deu dies de les eleccions generals del 29 de novembre, el relat de Puigdemont alimenta el debat sobre el cost real que va tenir per a les institucions espanyoles l'acord d'investidura signat entre el PSOE i Junts el 2023. L'amnistia, que va beneficiar desenes de persones implicades en el procés independentista, va ser l'eix central d'aquelles negociacions i continua sent un dels principals eixos de confrontació política en campanya.

PP i Vox han situat la llei d'amnistia i les concessions a l'independentisme entre les principals línies d'atac contra el Govern sortint de Sánchez. Les paraules del mateix Puigdemont admetent que va utilitzar l'ambició del president socialista com a palanca negociadora reforcen l'argument dels dos partits que l'acord es va assolir en condicions de feblesa institucional de l'Executiu central, supeditant l'interès general a l'interès de permanència en el poder.

Des del PSOE no ha transcendit fins al moment una resposta formal a les declaracions publicades aquest dijous. Junts, per la seva banda, fa setmanes que manté una posició ambigua respecte al suport parlamentari que oferiria després del 29-N, sense descartar diferents escenaris en funció dels resultats.