La campanya electoral de les eleccions generals del 29 de novembre completa aquest diumenge la seva tercera jornada oficial amb una agenda carregada d'actes simultanis en diferents punts d'Espanya. Santiago Abascal protagonitza el míting de més interès per a Catalunya en escollir Cornellà de Llobregat, al cinturó metropolità de Barcelona, com a escenari de la seva convocatòria de migdia. Alberto Núñez Feijóo intervé a Santander i Pedro Sánchez presenta el programa electoral del PSOE a Alcorcón abans de ser entrevistat per La Séptima a les 19:00 hores.

L'elecció de Cornellà per part de Vox no és un detall menor: el partit d'Abascal concentra als municipis de l'àrea metropolitana sud de Barcelona part del seu potencial electoral català, en municipis amb una alta densitat de població i on la qüestió de la seguretat i la gestió de la immigració figuren com a preocupacions prioritàries per a molts veïns.

Salvador Illa, en equilibri entre el suport a Sánchez i l'estabilitat empresarial

A Catalunya, el president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta la campanya tractant de compaginar el suport a la candidatura socialista amb el manteniment de relacions fluides amb el teixit empresarial i les patronals catalanes, de cara a sostenir els dos anys que li resten de mandat. Aquesta tensió va quedar exposada durant la vaga general de l'11 de novembre: Illa la va descriure com un senyal de descontentament ciutadà, però al mateix temps va demanar als maquinistes de Rodalies que no obstaculitzessin el servei ferroviari, un gest que va ser rebut amb malestar en l'àmbit empresarial.

La posició d'Illa il·lustra la dificultat que afronta el PSC per gestionar simultàniament el seu paper de soci clau del Govern central i la seva responsabilitat com a força de govern autonòmica, amb una agenda pròpia de serveis públics que no sempre coincideix amb els interessos de Madrid.

La Família Reial, al marge de les urnes

Un dels apunts institucionals d'aquesta campanya és la confirmació que Felip VI i Letícia, així com les seves filles, no aniran a votar el 29 de novembre. La llei no els prohibeix exercir el sufragi, però la Casa Reial manté des de fa dècades el costum d'abstenir-se en eleccions de caràcter partidista per preservar la neutralitat de la Corona. L'única excepció documentada són els referèndums d'estat, com el de la Constitució Europea celebrat el 2005. El contrast amb el papa Lleó XIV, que en dates recents va emetre el seu vot per correu a les eleccions de mig mandat dels Estats Units —un gest sense precedents per a un pontífex— ha posat d'actualitat aquesta qüestió en la cobertura internacional.