Claves
- Espanya té una inflació del 4,9%, nou dècimes per sobre de la mitjana de la zona euro
- Només Itàlia, amb el 5,6%, supera Espanya entre les grans economies de l'euro
- L'energia va pujar un 20,8% interanual i el transport, un 10,3%
- Funcas preveu que la inflació continuarà per sobre del 4% fins a final d'any
Espanya va tancar l'octubre amb una inflació interanual del 4,9%, cosa que la situa com la segona economia més gran de la zona euro amb una alça de preus més alta, només per darrere d'Itàlia, que va registrar un 5,6%, segons les dades publicades per Eurostat i l'Institut Nacional d'Estadística. La mitjana del conjunt de la zona euro va ser del 4% aquell mateix mes, nou dècimes per sota del dato espanyol.
La comparació amb els socis europeus de pes resulta reveladora: França va registrar una inflació del 3,7% i Alemanya, del 2,9%. Això significa que els preus a Espanya van créixer més del doble de ràpid que al país germànic, i 1,2 punts percentuals per sobre del francès. La bretxa respecte a la mitjana europea s'ha reduït lleugerament respecte al setembre, tot i que continua sent àmplia.
Energia i transport, els grans impulsors de l'encariment
La despesa energètica acumula una pujada interanual del 20,8% a l'octubre, segons l'anàlisi de Funcas, cosa que la converteix en el principal motor de la pressió inflacionista. El grup de habitatge va pujar un 7,6%, quatre dècimes més que al setembre, impulsada per l'encariment del gas. El transport va registrar una alça del 10,3% interanual, mentre que les activitats recreatives i culturals van pujar un 4,1%, influïdes pels paquets turístics.
En termes mensuals, l'índex de preus al consum va créixer un 0,6% a l'octubre. Les partides de vestit i calçat van liderar aquest avanç mensual amb un 7,9%, seguides d'habitatge (1,3%) i alimentació (1,2%). Els aliments i les begudes no alcohòliques, en canvi, van mostrar un increment interanual més moderat, del 2,4%.
La inflació subjacent —que exclou els aliments frescos i l'energia— es va mantenir en el 3,1%, cosa que apunta que la pressió sobre els preus no és només un fenomen energètic o conjuntural, sinó que té un component estructural en els serveis, el cost dels quals va créixer un 4,1% interanual.
Funcas no espera alleujament a curt termini
Les previsions de Funcas no anticipen una moderació significativa abans que acabi l'any: l'organisme estima una inflació del 4,6% tant al novembre com al desembre, amb una mitjana anual del 3,7% per al 2026. Per al 2027, Funcas ha revisat a l'alça la seva estimació fins al 3,2%, citant les tensions persistents en el sector serveis com a factor determinant.
Pedro Sánchez ha defensat reiteradament la fortalesa del creixement econòmic espanyol, però les dades d'Eurostat posen de manifest que aquest creixement conviu amb una pèrdua de poder adquisitiu per a les llars superior a la que suporta la ciutadania alemanya o francesa. El diferencial inflacionista amb els principals socis europeus constitueix un dels indicadors més seguits per mesurar l'impacte real de la política econòmica sobre les famílies.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


