Claves
- El SMI puja un 5,3% fins a 1.286 euros mensuals a partir de l'1 de gener del 2027
- Els funcionaris tindran un increment salarial del 4,5%, el més gran des del 1992
- La patronal CEOE denuncia que la mesura respon a motivació electoral
- El cost conjunt supera els 13.000 milions d'euros entre el sector privat i les administracions
El Consell de Ministres va aprovar el dimarts dues mesures d'impacte salarial directe sobre més de sis milions de treballadors a menys de dues setmanes dels comicis del 29 de novembre: la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) un 5,3% per al 2027, fins als 1.286 euros bruts mensuals en catorze pagues, i l'increment del 4,5% en les retribucions dels empleats públics per a aquell mateix any.
La pujada del SMI, que suposa 65 euros més al mes i 910 euros a l'any per treballador, eleva el sòl salarial fins als 18.004 euros anuals, quantitat que queda exempta de tributació en l'IRPF. Segons les dades de l'INE corresponents al tercer trimestre del 2026, l'increment afecta 2,7 milions de persones que cobren el mínim, mentre que l'actualització de les nòmines públiques arriba a 3,7 milions d'empleats del sector públic. El cost conjunt per a les administracions i el sector privat supera els 13.000 milions d'euros: uns 3.000 milions addicionals per a les empreses pel SMI i prop de 9.000 milions per als diferents nivells de l'administració per la pujada dels funcionaris.
La patronal parla de «campanya electoral» i assenyala els terminis
El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va qualificar l'operació de «plantejament de campanya electoral» i va criticar especialment la rapidesa amb què s'ha tramitat el reial decret del SMI. Una anàlisi de les vuit pujades anteriors del mínim avala aquesta percepció: només el 2019 el decret es va aprovar abans d'acabar l'any en curs; en sis ocasions es va fer al febrer amb efectes retroactius a l'1 de gener, i el 2021 es va signar al setembre, després de nou mesos de congelació. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, va rebutjar aquesta lectura i va sostenir que els terminis responen a les garanties de seguretat jurídica perquè els ocupadors coneguin el SMI des de l'inici de l'exercici.
El sector de la neteja, a través de l'Associació Professional d'Empreses de Neteja (Aspel), va llançar una alerta sobre l'impacte econòmic en les empreses de serveis de mà d'obra intensiva, que encadenen pujades del mínim sense que s'hagin resolt les tensions en la negociació col·lectiva dels seus convenis.
La pujada més gran per a funcionaris en 35 anys i una «pagueta» pending
L'increment del 4,5% previst per als empleats públics el 2027 és, segons les dades manejades pel Ministeri de la Funció Pública, el més gran en aquest col·lectiu des del 1992, fa 35 anys. S'emmarca en l'acord signat fa un any entre el Govern i els sindicats CSIF, UGT i CCOO, que contempla una pujada retributiva global acumulada de l'11% entre el 2025 i el 2028, o de l'11,4% si es té en compte la consolidació. El ministre Óscar López va confirmar també que durant el primer trimestre del 2027 haurà d'abonar-se una paga addicional del 0,5% corresponent al 2026, que s'activa automàticament quan l'IPC mitjà de l'exercici supera l'1,5%. Amb una inflació mitjana prevista per al 2026 d'entre el 3,6% i el 3,7%, el Govern dona per fet que aquesta condició es complirà. Aquesta pagueta, amb efectes retroactius a l'1 de gener del 2026, suposarà aproximadament 1.000 milions d'euros addicionals i, a diferència del decret llei de la pujada principal, només requereix acord en Consell de Ministres per a la seva activació.
Ambdues mesures difereixen en la seva tramitació parlamentària. La pujada del SMI s'instrumenta com a reial decret ordinari i no cal que passi per la Diputació Permanent del Congrés, que assumirà les funcions de la Cambra després de la dissolució de les Corts. L'actualització salarial dels funcionaris, en canvi, adopta la forma de reial decret llei i sí que necessita la ratificació del Congrés en un termini màxim de trenta dies des de la seva publicació. Encara queda pendent de concretar la pujada del 2% prevista per al 2028 dins del mateix acord.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


