L'Alt Tribunal de Justícia de Catalunya S'aferra a la seva posició i es nega a retirar els casos perquè Apropiació indeguda contra l'exsecretari general de l'Oficina del Vicepresident Josep Maria Jové i l'extresorer de la Generalitat Salvador Salvadó, tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ja ha dictaminat, deixant clar que l'aplicació de la Llei d'amnistia Els delictes d'apropiació indeguda vinculats al referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 no contravenen el dret europeu.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en principi, va obrir el camí perquè els tribunals espanyols posessin fi als procediments pendents d'acord amb la llei aprovada pel Parlament. No obstant això, la TSJC ha decidit mantenir vigents les seves pròpies sentències preliminars, una decisió que posa de manifest les profundes divisions que aquesta legislació està causant dins la judicatura espanyola i que allarga una situació d'incertesa jurídica amb conseqüències imprevisibles.

Una llei a mida de les necessitats d'una negociació política

La Llei d'Amnistia va originar-se en els acords d'investidura que van permetre a Pedro Sánchez assegurar un segon mandat com a president del Govern amb el suport dels partits independentistes. És precisament aquest origen transaccional el que posa en dubte la legitimitat de tot el procés i explica per què tribunals com el TSJC són reticents a aplicar-lo automàticament. No es tracta d'una qüestió tècnic-jurídica menor: hi ha jutges que consideren que la llei no supera el control de constitucionalitat, independentment del que pugui dir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la seva compatibilitat amb el dret de la UE.

El TJUE ha dictaminat si la llei infringeix l'adquis comunitari, però aquesta decisió no resol el debat sobre la seva constitucionalitat interna. El Tribunal Constitucional espanyol encara té l'última paraula en aquesta qüestió, i mentrestant, els jutges amb dubtes raonats tenen la discreció — i, segons algunes interpretacions, l'obligació — de remetre les seves pròpies qüestions al Tribunal abans d'aplicar la legislació que considerin problemàtica.

La postura de la TSJC: un punt mort amb implicacions de gran abast

La resistència del TSJC no es pot descartar com una simple zel burocràtic. Revela que la Llei d'Amnistia, lluny de resoldre el conflicte judicial sorgit del 'procés', ha creat un nou front de litigis que enfronta els tribunals nacionals i europeus amb el mateix Tribunal Constitucional. Els acusats i els seus equips de defensa demanen que els casos siguin desestimats immediatament; la Fiscalia General de l'Estat i els jutges que s'hi oposen sostenen que la llei s'ha d'aplicar escrupolosament i d'una manera que salvaguardi el degut procés.

Jové i Salvadó Són dues de les figures més destacades en els casos relacionats amb el finançament il·legal del referèndum. El primer va ser el cervell operatiu darrere de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre sota el llavors vicepresident Oriol Junqueras; el segon va ser responsable dels fluxos financers que van finançar el referèndum. El fet que els seus procediments judicials continuïn oberts anys després del referèndum – i malgrat una llei dissenyada específicament per tancar-los – il·lustra la fragilitat del consens assolit mitjançant l'aritmètica parlamentària.