Un informe oficial de la Guàrdia Civil, datat el 28 d'octubre de 2026, contradiu les xifres que el Govern de Pedro Sánchez va oferir sobre l'entrada massiva d'immigrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol. Segons aquest document, 88.146 persones van retornar al Marroc després de creuar la frontera, una xifra que, sumada als més de 12.000 que romanen a la ciutat segons el càlcul més conservador, situa el total d'entrades per sobre dels 100.000 individus en només 24 hores, cosa que supera la població mateixa de la ciutat autònoma.

L'Executiu central no va anar més enllà dels 72.000 en les seves comunicacions públiques sobre l'episodi, una diferència de més de 15.000 persones respecte a la dada que figura ara a l'informe policial. La discrepància entre les dues xifres ha reavivat la polèmica sobre la gestió de la crisi i la informació traslladada a la ciutadania des de Madrid.

El Govern ceutí denuncia que la normalitat proclamada per Sánchez no existeix

El portaveu del Govern de Ceuta, Alejandro Ramírez, ha rebutjat el relat de normalització que l'Executiu central ha projectat sobre la situació de la ciutat. Segons Ramírez, citat per El Faro de Ceuta, la realitat quotidiana continua marcada per problemes de seguretat, una pressió continuada sobre els serveis públics i la manca d'avenços concrets en les devolucions al Marroc. Les autoritats locals consideren que la imatge oferta des de Madrid no es correspon amb el que experimenten els veïns de la ciutat.

L'entrada massiva de l'estiu passat ha derivat en una crisi de gestió prolongada. Amb més de 12.000 persones encara a Ceuta, els recursos municipals i els cossos de seguretat afronten una situació que les institucions locals qualifiquen d'insostenible a llarg termini. Les devolucions pactades amb el Marroc avancen a un ritme que les autoritats ceutíes consideren insuficient per normalitzar la situació en un termini raonable.

La publicació de l'informe de la Guàrdia Civil coincideix amb l'inici de la precampanya electoral de cara a les eleccions generals del 29 de novembre, cosa que afegeix un component polític de primer ordre a la controvèrsia. La gestió de la crisi migratòria a Ceuta es converteix així en un dels eixos del debat entre el Govern i l'oposició en les setmanes prèvies a la cita amb les urnes.