Miriam Nogueras, candidata de Junts al Congrés en les eleccions del 29 de novembre, ha fixat aquest dissabte a Sant Cugat del Vallès una condició única per a qualsevol acord postelectoral: que Catalunya obtingui la capacitat de recaptar la totalitat dels seus impostos i decidir sobre la seva destinació, igual que ja passa al País Basc amb el concert econòmic.

Nogueras va obrir l'acte de presentació de candidats de la província de Barcelona qüestionant la desigualtat en la inversió estatal: segons el seu plantejament, el Govern central destina actualment tres vegades més recursos per habitant a Madrid que a Catalunya, una xifra que va utilitzar per justificar l'exigència d'un model de finançament propi.

Crítica al empresariat que no comparteixen ERC ni PSC

La dirigent de Junts també va aprofitar l'acte per posicionar-se al costat de l'empresariat català i allunyar-se del que va qualificar com el discurs de Pedro Sánchez i de l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. Segons Nogueras, tots dos «assenyalen els qui s'estan matant a treballar per tirar el país endavant», en referència a agricultors, autònoms i propietaris d'habitatges de lloguer, als quals va dir que s'etiqueta injustament de terroristes ambientals, explotadors i especuladors.

Pel que fa a ERC i el PSC, Nogueras els va situar en un mateix espai polític que va descriure com a còmode amb l'statu quo: al seu parer, les dues formacions accepten que siguin altres —a Madrid— els que acabin prenent les decisions que afecten Catalunya. Junts, va insistir, és l'única formació d'«estricta obediència catalana».

El balanç de la legislatura com a aval de campanya

La cap de llista va reivindicar la tasca dels set diputats i els quatre senadors de Junts durant la legislatura que ara conclou, presentant-los com els únics representants catalans a les cambres que, segons la seva valoració, «han tornat a casa amb la feina feta» després de tres anys a Madrid. Nogueras també va descriure aquesta campanya com la «més espanyolitzada» que recorda, en al·lusió al protagonisme que, al seu entendre, té el debat nacional per sobre de les qüestions específiques catalanes.