L'Autoritat Administrativa Independent per a la Investigació Tècnica d'Accidents i Incidents Ferroviaris (Aitat) ha reclamat aquest dissabte que els trens circulin a un màxim de 40 quilòmetres per hora —l'anomenada marxa a la vista— quan hagin de passar del sistema de senyalització LZB al sistema de suport BSL per una anomalia tècnica. La recomanació arriba mentre la investigació sobre l'accident d'Urda, en el qual van morir 69 persones, roman oberta i falten diversos mesos per a la seva conclusió.

L'organisme, del qual depèn la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF), ha publicat un informe específic sobre aquesta qüestió abans que conclogui la investigació principal, una decisió que reflecteix la urgència que els seus tècnics atribueixen a l'assumpte. La Aitat sosté que l'accident d'Urda va evidenciar la necessitat de revisar els procediments aplicables a aquesta transició entre sistemes i d'avaluar els riscos que comporta, i considera imprescindible una mesura provisional que reforci la seguretat mentre circulin trens en aquestes condicions.

Què falla en la transició entre LZB i BSL

Quan el sistema LZB —o ERTMS, en la seva variant europea— pateix una anomalia i obliga a operar mitjançant el BSL, els centres de control de circulació (CRC) han de comprovar i regularitzar la posició de tots els trens que ja són a la línia abans d'autoritzar la represa del servei. La Aitat sosté que els protocols actuals d'aquests centres no estableixen amb prou claredat quines actuacions han de dur a terme els responsables de circulació en aquell moment ni en quines condicions exactes es pot donar llum verda perquè els trens tornin a circular.

L'informe exigeix, per això, revisar i adaptar aquests protocols perquè contemplin de manera específica aquesta situació, així com analitzar els riscos concrets que poden sorgir durant el procés de transició. Fins que aquesta anàlisi no estigui completada i els procediments no estiguin actualitzats, la Aitat demana que qualsevol represa després d'una fallada del LZB es faci en marxa a la vista, és a dir, a una velocitat que permeti al maquinista aturar el tren davant de qualsevol obstacle visible.

Un sector unit davant la inacció del Ministeri

La posició de la Aitat no és nova en el sector: maquinistes, sindicats, operadores ferroviàries —inclosa Renfe— i les pròpies empreses que gestionen la infraestructura ja havien expressat abans aquesta mateixa petició. No obstant això, el Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente, no ha adoptat fins ara els passos necessaris per convertir aquesta recomanació en un protocol de compliment obligatori. La coincidència de tots aquests actors en la mateixa demanda, reforçada ara per l'organisme investigador oficial, augmenta la pressió sobre el departament perquè actuï abans que conclogui la investigació formal.