El conseller de Seguretat del País Basc, Bingen Zupiria, va comparèixer aquest dimecres en roda de premsa per explicar per què l'Ertzaintza va deixar marxar els dos presumptes integrants de Jardun i el ciutadà irlandès que els acompanyava després d'identificar-los el 26 de setembre en un control d'alcoholèmia a Irun. El seu argument: en aquell moment no estaven cometent cap delicte de manera flagrant i, per tant, no era legalment possible procedir a la seva detenció immediata.

El control policial, però, no va ser rutinari en els seus resultats. Els agents van trobar al vehicle mapes amb la ubicació de presumptes zulos d'ETA, un llistat amb noms d'agents de la Guàrdia Civil, dos telèfons amb xifratge i diversos dispositius informàtics també encriptats. A més, sobre els tres pesaven instruccions de les autoritats franceses i italianes per sotmetre'ls a seguiment discret. Malgrat tot, els tres van continuar el seu camí.

Tres setmanes entre la identificació i la detenció

Zupiria no va aclarir a qui va comunicar l'Ertzaintza els resultats del control aquella mateixa nit, i es va limitar a assenyalar que es van seguir «els procediments habituals». Tampoc va oferir una explicació detallada sobre el mes que va transcórrer entre la identificació i la detenció efectiva: els dos ciutadans bascos, Aratz Bilbao i Malen Grünig, van ser citats el passat dissabte a la comissaria d'Irun i van quedar en presó preventiva després de declarar davant el jutge Antonio Piña de l'Audiència Nacional, que va apreciar indicis de diversos delictes de naturalesa terrorista. El tercer implicat, l'irlandès Naoise O'Conarain, es troba en parador desconegut.

El conseller va justificar el retard assenyalant que l'Ertzaintza va sol·licitar autorització a l'Audiència Nacional per analitzar el material intervingut i que va traslladar els indicis a la justícia. Sobre Jardun, l'organització a la qual pertanyen els detinguts, Zupiria va admetre que el Govern basc disposa d'escassa informació interna, atès que es tracta d'una entitat «alegal» que no figura en cap registre oficial. La formació, sorgida en l'òrbita de l'esquerra abertzale, ha reivindicat obertament el retorn a la violència com a eina política.

Preocupació al PNV i crítica del PP

El president de l'EBB del PNV, Aitor Esteban, va reconèixer en una entrevista a RNE estar «una mica preocupat» pel cas i va reclamar mantenir una «mirada estreta» sobre els grups dissidents de l'esquerra abertzale que, al seu parer, estan «en plena efervescència». Esteban va recordar que sempre pot sorgir algun «grup de nostàlgics» d'ETA i va subratllar que el material trobat —seguiments d'agents de seguretat i possibles zulos— «no és quelcom que qualsevol ciutadà porti», la qual cosa implica una intencionalitat clara.

La portaveu del PP al Parlament basc, Laura Garrido, va ser més contundent en situar el cas en un context més ampli de deteriorament del clima de convivència. Segons Garrido, el País Basc travessa «una involució» marcada per «atacs, pintades, amenaces i senyalaments» contra l'Ertzaintza, la Policia Nacional i els partits polítics. La dirigent popular va advertir que, tot i que cal respectar la presumpció d'innocència i la feina de la justícia, els indicis són «bastants» i la situació resulta «greu i preocupant». Garrido va recordar que la derrota d'ETA fa quinze anys va ser fruit de l'esforç conjunt de les forces de seguretat, la Unió Europea i la pressió social, i va alertar que aquest assoliment no es pot donar per definitivament consolidat.