El Tribunal Suprem ha declarat extingida la responsabilitat penal d'Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat, i dels exconsellers Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva pels delictes comesos en el marc del procés. La decisió, adoptada per la Sala Penal, posa fi a un recorregut judicial de set anys que inclou condemna, indult i, finalment, amnistia, tot i que no sense abans deixar constància escrita del seu profund desacord amb la manera com el Tribunal Constitucional li ha ordenat procedir.

L'únic condemnat pel Suprem que encara no ha vist aplicada la llei és Carles Puigdemont, que es trobava processat en situació de fugida quan es va aprovar la norma. Els tràmits addicionals derivats d'aquesta circumstància retarden uns dies la seva resolució, tot i que el resultat final serà idèntic al de la resta de condemnats.

El xoc entre el Suprem i el Constitucional, en negre sobre blanc

L'alt tribunal no ha obeït en silenci. El magistrat Manuel Marchena, com a ponent, ha acompanyat la resolució d'una resposta explícita al Tribunal Constitucional, la sentència del qual del passat 6 d'octubre va tombar la interpretació que el Suprem havia fet de la Llei d'Amnistia i l'acusà de vulnerar tres articles de la Constitució, a més d'atribuir-li una «reducció teleològica» i una «interpretació extensiva» de la norma. El Suprem qualifica aquestes expressions d'«absolutament innecessàries» i «manifestament prescindibles», i va més enllà: sosté que el TC s'ha extralimitat en entrar a valorar com el Suprem va interpretar el delicte de malversació, cosa que equivaldria a envair competències que corresponen exclusivament a la jurisdicció ordinària.

La discrepància no és nova. Des que una majoria progressista controla el Constitucional, el Suprem ve denunciant que aquest tribunal actua a la pràctica com una instància de cassació encoberta, citant com a precedent el cas dels ERO d'Andalusia. En l'assumpte que ara es tanca, el jutge instructor Pablo Llarena i els cinc magistrats conservadors del TC compartien la mateixa lectura sobre el delicte de malversació que el Suprem sostenia: que els condemnats del procés no podien quedar emparats per l'amnistia perquè van emprar fons públics de la Generalitat per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, en lloc de sufragar aquestes despeses amb recursos propis.

Una llei fruit d'un pacte d'investidura

La Llei d'Amnistia, aprovada al Congrés dels Diputats el juny de 2024 amb el títol «per a la normalització institucional, política i social a Catalunya», va ser un dels compromisos assumits per Pedro Sánchez amb els partits independentistes per garantir la seva investidura després de les eleccions del juliol de 2023. La norma pretenia deixar sense efecte la totalitat de les causes penals, comptables i administratives vinculades al procés, però la interpretació del Suprem la va bloquejar durant més d'un any en els casos més rellevants.

Abans d'arribar a aquest punt, el Govern ja havia adoptat altres mesures de desjudicialització: l'indult als condemnats el 2021, la supressió del delicte de sedició del Codi Penal i la modificació del tipus de malversació. Amb l'amnistia ja aplicada a més de 400 persones i ara estesa als condemnats pel Suprem, el darrer pas pendent és la cancel·lació dels antecedents penals, competència del Ministeri de Justícia. També podran acollir-se a aquesta cancel·lació Joaquín Forn, Meritxell Borrás, Carme Forcadell i Josep Rull, que ja no tenien càrrecs pendents però sí antecedents registrats.