Carlos Mazón va tornar aquest dilluns al Congrés dels Diputats per comparèixer per segona vegada davant la comissió d'investigació sobre la catàstrofe de la DANA, mentre desenes de familiars de les víctimes mortals es concentraven a les portes de la Cambra Baixa per exigir respostes que l'expresident de la Generalitat Valenciana no sembla disposat a donar. L'escena —polítics debatent a dins, dolor i ràbia a fora— resumeix amb cruesa l'estat d'un assumpte que continua sense tancar-se gairebé un any després de la tragèdia.

Des del primer moment de la seva intervenció, Mazón va deixar clara la seva estratègia: desvincular-se de qualsevol responsabilitat en la gestió de l'emergència i acollir-se al procés judicial obert per la jutgessa de Catarroja per negar-se a fer, segons les seves pròpies paraules, cap declaració pública sobre els fets mentre la instrucció segueixi en curs. Una posició que, tècnicament, li permet comparèixer sense dir res de substancial, i que la majoria plurinacional que controla la comissió va rebre amb duresa.

Aforament com a escut

Mazón conserva l'estatut d'aforat malgrat haver abandonat la presidència de la Generalitat Valenciana arran del devastador balanç de la riuada. Aquesta condició manté la seva causa sota la tutela del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, cosa que afegeix una capa de complexitat jurídica a la seva situació processal i li proporciona, de passada, una certa cobertura política per esquivar preguntes incòmodes tant en seu judicial com en seu parlamentària.

La pressió de les víctimes a les proximitats del Congrés posa de manifest que, per a moltes famílies, el recorregut institucional —comissions, compareixences, recursos— no s'ha traduït encara en cap rendició de comptes real. Les protestes es repeteixen cada vegada que Mazón o qualsevol altre càrrec relacionat amb la gestió de la catàstrofe ha de donar la cara davant els representants dels ciutadans.

La comissió d'investigació, dominada pels grups de la majoria que va donar suport a la moció de censura a Mazón, ha convertit aquestes compareixences en un pols polític permanent entre els qui exigeixen explicacions sobre la cadena de comandament durant les hores crítiques del 29 d'octubre i els qui, des del PP, defensen que l'actuació autonòmica va ser correcta dins de les circumstàncies excepcionals de l'emergència. Mazón, per la seva banda, opta per no alimentar aquest debat mentre els tribunals treballen.