El Govern basc ha autoritzat el tercer grau penitenciari per a Henri Parot, un dels dirigents més destacats de l'organització terrorista ETA, segons va confirmar l'agència Efe. La mesura, que implica un règim de semillibertat, es farà efectiva en els pròxims dies.

Parot va ser detingut i va ingressar a la presó el 1990, després d'acumular una condemna de 40 anys per la seva implicació directa en múltiples atemptats. El seu nom ha marcat una fita en la jurisprudència penitenciària espanyola: l'anomenada «doctrina Parot», establerta pel Tribunal Suprem el 2006, pretenia que els beneficis penitenciaris es calculessin sobre la totalitat de la pena imposada i no sobre el màxim legal de compliment efectiu. El Tribunal Europeu de Drets Humans va anul·lar aquesta doctrina el 2013, la qual cosa va propiciar l'excarceració anticipada de desenes de presos, entre ells el mateix Parot.

Un cas que mai no ha deixat de generar controvèrsia

La figura de Parot continua sent profundament dolorosa per a les víctimes del terrorisme etarra. La seva trajectòria en l'organització i la magnitud dels crims amb què se'l vincula fan que qualsevol decisió sobre la seva situació penitenciària tingui una càrrega simbòlica i política molt intensa. La concessió del tercer grau per part de l'executiu autonòmic basc tornarà a encendre inevitablement el debat sobre els límits del sistema progressiu de compliment de penes quan s'aplica a condemnats per terrorisme.

La competència en matèria penitenciària correspon al País Basc des que va assumir el traspàs d'aquesta funció, la qual cosa explica que sigui el Govern de Vitòria qui adopti aquestes resolucions per als presos sota la seva jurisdicció. La decisió es produeix sense que la font consultada reculli cap reacció oficial de les associacions de víctimes ni del Govern central.