Les costes canàries van viure el dissabte la jornada amb més arribades de migrants en tota la història de la denominada Ruta Canària, que es remunta a més de tres dècades. Un total de 1.488 persones van ser rescatades a bord de catorze caiucs en un únic dia, una xifra sense precedents que supera qualsevol registre anterior en aquest corredor atlàntic. Sumant les arribades de tota la jornada, el balanç frega els 2.300 migrants interceptats en un termini de vint-i-quatre hores.

Els dispositius d'emergència marítima i les forces de seguretat de l'Estat van haver d'atendre de forma simultània el rescat de les catorze embarcacions, cosa que va suposar una pressió extraordinària sobre els mitjans desplegats a l'arxipèlag. Les autoritats portuàries i els serveis d'acollida a les illes es van veure desbordats davant un flux tan concentrat en tan poc temps.

Una ruta que acumula rècords consecutius

La Ruta Canària, activa des dels anys noranta, ha experimentat un repunt sostingut en els darrers anys. Les dades del dissabte no són un fet aïllat, sinó l'expressió més extrema d'una tendència que ja venia marcant màxims històrics en temporades recents. La proximitat geogràfica de les illes a la costa africana, unida a la pressió migratòria procedent de l'Àfrica subsahariana i del Magrib, converteix aquest corredor en un dels més transitats i perillosos del món.

La capacitat d'acollida de Canàries ha estat objecte de debat polític i social durant mesos. Els governs locals i regionals han reclamat de forma reiterada al Govern central un major repartiment de la càrrega entre les comunitats autònomes, així com més mitjans per als centres de recepció, que fa temps que funcionen per sobre de la seva capacitat. El registre del dissabte aguditza aquesta pressió i reobre el debat sobre el model de gestió de la immigració irregular a Espanya.