L'últim informe del Ministeri de l'Interior ha fet miques l'argument que Pedro Sánchez va usar a principis de l'estiu per defensar la seva política migratòria. El president va arribar a xifrar en un 70% la reducció d'arribades irregulars a Canàries en el que portava d'any; les dades del seu propi departament revelen ara que la ruta atlàntica registra 24.364 entrades fins a mitjan novembre, amb un creixement del 65,9% respecte al mateix període de l'exercici anterior.

Al conjunt d'Espanya, les arribades irregulars acumulades fins al 15 de novembre ascendeixen a 44.238 persones, enfront de les 31.742 comptabilitzades en l'idèntic tram del 2024, la qual cosa suposa un increment del 39,4%. La via marítima és la predominant: les pasteres a la Península pugen un 11,59% i les arribades a les Balears, un 9,10%. Les xifres no inclouen els creuaments massius registrats a Ceuta, on la Guàrdia Civil va comptabilitzar 88.146 retorns al Marroc, una estadística que Interior no incorpora al seu balanç oficial.

El Hierro, quatre vegades per sobre de la seva capacitat per a menors

La pressió sobre l'arxipèlag és visible sense necessitat d'estadístiques. El port de La Restinga, a El Hierro, va amaneixer el dilluns amb desenes de persones dormint a terra en haver-se esgotat l'espai disponible als centres d'acollida de l'illa. Entre el divendres i el diumenge es van rescatar 23 piragües amb prop de 4.000 ocupants, procedents principalment del Senegal i Gàmbia. Les autoritats estan traslladant en vaixell els arribats cap a altres illes per a la seva derivació posterior a la Península.

Especialment crítica és la situació dels menors no acompanyats: Canàries allotja 3.313 nens i adolescents migrants, més del quàdruple de les 782 places que constitueixen la seva capacitat ordinària. El govern canari treballa en l'obertura i l'ampliació de nous centres per fer front a aquesta situació.

Xoc entre el Govern central i Canàries sobre el paper de Frontex

Aquest dilluns es reunia la comissió interministerial de Migració amb la presència en persona del president canari, Fernando Clavijo. El líder autonòmic va plantejar a l'Executiu central l'activació de fons de contingència de la reserva de solidaritat europea, la intervenció de l'Agència Europea d'Asil i el reforç d'efectius de Frontex, argumentant que la majoria dels arribats podrien ser susceptibles de protecció internacional.

El Ministeri de l'Interior rebutja aquesta última petició: considera que Espanya no necessita Frontex per a les tasques de vigilància i salvament en aigües de responsabilitat espanyola. El ministre Fernando Grande-Marlaska va optar per instar el comissari europeu d'Interior, Magnus Brunner, a modificar el reglament de l'agència per permetre que operi en països africans d'origen i trànsit, amb l'objectiu d'interceptar les embarcacions abans que zarpin. El Govern invoca com a precedent la missió Hera del 2006, que va frenar l'anterior onada de piragües a l'Atlàntic.