Un atac de ransomware va desconnectar diversos sistemes informàtics crítics de Salvament Marítim el passat 4 de novembre, coincidint amb un dels pics més intensos d'arribades irregulars a Canàries. En tan sols quinze dies, les illes havien registrat prop de 9.000 desembarcaments, inclòs un rècord històric d'1.580 arribades en un sol dia el cap de setmana anterior a que es conegués l'incident.

Els programes afectats inclouen el SIGO, que centralitza la gestió d'emergències en temps real; el SIMAN, dedicat al manteniment i seguiment de la flota; i el sistema administratiu Navision. Des de l'organisme, dependent del Govern central, s'ha assegurat que les tasques de rescat no es van interrompre en cap moment, tot i que l'apagada d'aquestes plataformes obliga a treballar amb procediments manuals de contingència en un escenari de màxima exigència operativa.

El grup Booba Team, assenyalat com a responsable preliminar

Les primeres investigacions apunten a l'organització cibercriminal Booba Team com a autora de l'atac. Aquest grup opera mitjançant la tècnica de doble extorsió: bloqueja els equips amb un xifrat que els inutilitza i, simultàniament, exfiltra informació confidencial amb la qual amenaça la institució si no paga un rescat econòmic. Que una entitat encarregada de la coordinació de rescats marítims en una àrea d'alta pressió migratòria hagi estat víctima d'aquest tipus d'atac posa de manifest les mancances en ciberseguretat de l'administració pública espanyola.

El Govern va respondre a la crisi migratòria declarant l'emergència i enviant un vaixell de reforç a El Hierro, mesures que diversos portaveus de l'oposició han qualificat de tardanes i insuficients davant la magnitud de les arribades. L'illa d'El Hierro, amb poc més d'onze mil habitants, concentra des de fa setmanes una pressió assistencial que supera amb escreix les seves capacitats.

Canàries, entre la saturació migratòria i la vulnerabilitat tecnològica

La coincidència en el temps dels dos fenòmens —el col·lapse digital de Salvament Marítim i l'increment sense precedents de caiucs— agreuja el diagnòstic sobre la gestió de la frontera sud. La ruta atlàntica cap a Canàries ha registrat el 2024 i el 2025 xifres històriques d'arribades, i el Marroc manté una presència naval creixent a la zona, amb una despesa militar que segons dades publicades supera els 28.000 milions d'euros, la qual cosa modifica l'equilibri estratègic a l'entorn de l'Arxipèlag.

L'incident obliga a més a destinar recursos humans i econòmics a la recuperació dels sistemes compromesos en un moment en què la demanda operativa és màxima. La investigació sobre l'abast real de la bretxa —quines dades van ser sostretes i si informació sensible sobre rutes, mitjans o persones va quedar exposada— continua oberta.