Claves
- Repsol reclama 120 milions per danys a les seves refineries arran del tall del 28 d'abril
- Les demandes es dirigeixen contra Iberdrola, Naturgy i Endesa segons la refineria afectada, amb REE com a codemandada solidària en tots els casos
- Un intent previ d'acord extrajudicial mitjançant burofaxos no va prosperar
- El procés judicial pot allargar-se entre tres i sis anys fins a una resolució ferma
Repsol ha presentat demandes judicials contra Iberdrola, Naturgy, Endesa i Red Eléctrica (REE) pels danys soferts en els seus complexos industrials durant el tall de llum nacional del 28 d'abril. La reclamació total ascendeix a 120 milions d'euros, la qual cosa converteix aquest litigi en un dels majors derivats del col·lapse elèctric d'aquell dia.
La companyia ha optat per individualitzar les demandes segons la distribuïdora que opera a cadascuna de les seves instal·lacions: Naturgy-Fenosa respon per la refineria de la Corunya, Iberdrola per les de Bilbao i Cartagena, i Endesa per les de Tarragona i Puertollano. En tots els casos, REE, com a operador del sistema elèctric, hi apareix com a codemandada amb responsabilitat solidària.
Un procés que va començar dos dies després del tall
El conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz, havia anticipat aquesta decisió el 30 d'abril, durant la presentació de resultats del primer trimestre. En aquell moment va confirmar que l'empresa havia iniciat els tràmits legals i que ja havia enviat notificacions formals —burofaxos— tant a REE com a les distribuïdores afectades, complint així el requisit legal d'intentar un acord extrajudicial abans d'acudir als jutjats. En no prosperar aquesta via, Repsol ha formalitzat finalment les demandes.
Imaz va ser explícit aleshores: «Estem plenament compromesos a exigir responsabilitat legal als responsables d'aquests fets», i va afegir que confiava en «un sistema judicial sòlid i fiable». Des de la companyia es subratlla ara que «serà el jutge qui decideixi de quina manera i com es reparteixen les responsabilitats econòmiques».
Un procés llarg: entre tres i sis anys fins a una resolució ferma
Els terminis judicials en aquest tipus de litigis són prolongats. Una demanda d'aquesta naturalesa pot trigar entre tres i sis anys a obtenir una sentència ferma, i aquest horitzó s'amplia si alguna de les parts recorre davant l'Audiència Provincial o el Tribunal Suprem.
El debat sobre qui és el responsable últim del tall ja es trasllada també a l'àmbit regulatori: la Comisión Nacional de Mercados y la Competencia (CNMC) ha assenyalat REE com a responsable per fallades en la gestió de la xarxa, mentre que les grans elèctriques sostenen que les decisions de programació i les maniobres de l'operador del sistema van ser determinants en el col·lapse. Aquesta discrepància sobre la cadena de causalitats és precisament la que hauran de dirimir els tribunals civils.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


